No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Les arrels t'alimenten
de la teva terra
en treuen el suc.
El tronc és la força,
la pinya, el castell
d'on surten les branques
de molts de sabers.
No oblidis que l'arbre
ben cuidat i net
traurà flors i fruites.
I assadollarem...
Bonic.
ResponEliminaHola Carme.
ResponEliminaEs un Poema preciós.Veus ja no et confóng amb la Maria Roser.
A casa tinc um llibre de Poemes d´en Salvador Espriu
Bona nit desde Valencia, Montserrat
Moltes gràcies Montserrat, ara ja hem aclarit l'embolic!
Eliminahe, he, he... si la confusió ha servit per a dur-te fins aquí, benvinguda confusió!!!
Una abraçada des del Vallès!
Doncs si .Benvinguda confusió !!!
EliminaUna abraçada, Montserrat
L'arbre, la nostra terra, si en tenim cura, quan creixi, en sortiran flors de llibertat...
ResponEliminaCarme i Montserrat, petonets a les dues.