Ha deixat de caminar i la veu calla,
La quietud impera en la mar plana
i la barca resta muda en sorra varada...
El cel blau, sense núvol i en calma...
El muntanyot com gegant adormit
no desperta com si fos nit
i l’ocellada quieta i sense crit
no se la veu en la arborada...
Una veu en diu fill meu, mon caliu,
donant pit davall de pont arcada
I la pensa em pregunta:- Ets viu?
Fins tu que ta veu sempre garla
Deixes tot l’univers en calma ?
Quin malefici hi ha que no hi ha Guerra?
Pot l’hipocresia i enveja i odi i desferra
Desaparèixer de nostre ser viu?
Quin miracle que Amor i Pau siguin al fi,
de l’humanitat ,caminant per la Terra.
.......................................................................
FELICES FESTES A TOTHOM... !!!!
ANTON.- T.E.- 24- 12-16
