Ha deixat de caminar i la veu calla,
La quietud impera en la mar plana
i la barca resta muda en sorra varada...
El cel blau, sense núvol i en calma...
El muntanyot com gegant adormit
no desperta com si fos nit
i l’ocellada quieta i sense crit
no se la veu en la arborada...
Una veu en diu fill meu, mon caliu,
donant pit davall de pont arcada
I la pensa em pregunta:- Ets viu?
Fins tu que ta veu sempre garla
Deixes tot l’univers en calma ?
Quin malefici hi ha que no hi ha Guerra?
Pot l’hipocresia i enveja i odi i desferra
Desaparèixer de nostre ser viu?
Quin miracle que Amor i Pau siguin al fi,
de l’humanitat ,caminant per la Terra.
.......................................................................
FELICES FESTES A TOTHOM... !!!!
ANTON.- T.E.- 24- 12-16
Molt bon nadal i moltes gr'acies Anton pel teu poema per ser-hi sempre ..
ResponEliminaBones festes, Anton i moltes gràcies pel poema!
ResponEliminaMoltes gràcies, Anton. Bones Festes per a tu també.
ResponEliminaEl paisatge,
ResponEliminaes desfà
com el dibuix
d'una aquarel•la
aigualida,
el cel perd el seu color,
el terra s'encartona
amb les crostes
dels records
que encara hi són.
Les muntanyes
amb grutes ombrívoles
on s'engolen
els sentiments
de les persones aïllades
en mars tranquils,
lluny de barques
que els duguin
a terra ferma,
i tot i així ens queda
la seguretat
per fer del demà l'inici
d'un incert caminar
vers el futur
color verd esperança.
No conec Anton, ¿és un seudònim? ¿Un amic?
ResponEliminaDe totes maneres, responc al desig de bones festes i espero almenys que el mar i la muntanya no ens decebin.
Olga Xirinacs
olga, soc un noiet de 85 anys que escriu trenets i solcs de ruc, la poesia i la prosa la deixa pels que en sabeu... gràcies per respondre i que tinguis un any feliç i que et complagui de totes les maneres... anton.
ResponElimina