Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea? Endavant!!!!
Us animeu a participar aquí o al vostre blog, (o als dos llocs) amb un poema sobre Le soir bleu de Hopper?
Era tan blava la nit, amor,
que ens semblava que tot era possible.
Els fanalets cridaven la festa
i tu i jo de costat
ens festejàvem les mans.
El clown, estava trist
sota la seva pintura.
Nosaltres estàvem tristos
sota els somriures.
Amb les mans ens dèiem, encara, la recança.
Amb els silencis, compartíem la desesperança.
El bes tot sol, deia l'amor.
Si algú té poder de convocatòria, aquesta ets tu! La proposta és bona, a veure si ho aconseguim! Recordo que per l'edició 50 hi va haver una bona mobilització de gent que ja no participava gaire, i hi va haver un munt de relats. A veure si ens en sortim aquest cop!
ResponEliminaA veure si ens en sortim... si més no és divertit intentar-ho!!!
Eliminahola quina bona idea! molt bon poema per cert! de fet ja he fet el meu relat i en penso fer fins a tres encara que si compto el que fa´re ara seran 4!
ResponEliminaDe moment, anem bé, a veure si la teva empenta i la meva belluguen el personal...
EliminaSi les mirades parlen, les has ben copsat. Ens ho poses difícil, Carme. Ho intentarem
ResponEliminaVisca! M'agrada que t'hi afegeixis, Teresa!
EliminaJo he rebut una pregunta per privat al twitter preguntant-me com s'ha de fer per participar hehehe...
ResponEliminaHo hem d'aconseguir!! :-))
A veure, doncs... una mica de bellugada ens anirà bé...
EliminaCom que veig que no poseu límit de temps, potser ho intentaré...
ResponEliminaDifícil de superar el teu poema Carme!
Petonets.
Visca!!! Ja en tenim un altre! Segur que us en sortiu tots plegats millor que jo. Petonets!!!
EliminaUn clown trist sembla que no fa bé la feina que té encomanada.
ResponEliminaEl teu poema ens dóna esperances de capgirar la tristesa Carme.
Me n'alegro, Xavier, sovint sí que podem capgirar la tristesa... potser no sempre.
EliminaMolt bonic el poema, com sempre. Jo també vull intentar-ho.
ResponEliminaGràcies, Mari, endavant, doncs!!!
EliminaMolt bonic el poema Carme. Sembla una pintura més de silencis que de paraules
ResponEliminaSí, i el poema l'acompanya en el silenci... gràcies, Alfonso!
EliminaUn poema molt maco. Estic segur que l'amor podrà amb la tristesa, la recança i la desesperança. Sí, n'estic segur.
ResponEliminaCompartim seguretat, Mc, jo també n'estic segura...
EliminaSegur que la nit tenia raó i tot era possible encara.
ResponEliminaUna abraçada!
Segur que sí!!!
EliminaUn poema preciós, trobes la inspiració a tot arreu. Felicitats!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Consol!
EliminaLa teva invitació a les Cambres... no es podia rebutjar...
ResponEliminagràcies bonica.
Petonets dolços.
:-)****
Gràcies, poeta, per acceptar-la... vaig cap allà.
EliminaUna abraçada.
un poema immens que tremola d'amor.
ResponEliminaGràcies, Montse!
EliminaTremolor sota la tristesa
ResponEliminaLa intensitat de l'amor...
EliminaMolt bonic el poema i bona proposta!
ResponEliminaDeric, ja ho veus, som uns atrafegats Relatadors Conjunts... ;)
Elimina