dissabte, 2 de juliol del 2011

Paràbola de deomises

[intentant agafar l'essència de l'Elfri i seguir el seu vol, encara que amb caires malenconiosos...]


Amb la voluntat exhausta, t'afanyes
Per descobrir què amaga l'horitzó
I quina és la cadena de la presó
De la vida que et remena les entranyes.


Vol llastat en la llum d'una paràbola
I les ales es despleguen com vestes
Rònegues quan la foscor àvol ha
Tenyit de sable les passades gestes.

Amb els membres alienats, acceleres
Les teves passes i cerques un camí
Per aconseguir la llibertat i la fugida.


Vella glòria pretèrita, que ja no esperes
El futur, només un cop de vent del destí
Que et perfili el rumb adient, i la vida.



d.

Vols! Vols?

Vols un més enllà i t'hi afanyes
en vols d'alçada per damunt de l'horitzó
i què vols? et diu el núvol
i quins vols enlaires? l'estel demana

I vols volar i voles volts i voltes voltant
viaranys vitals volant i volent voluntats
vulnerant vots vacus et vacunes de vida.

Volem voltar , voltem ,a voltes, victorioses
volem amb ales noves i volem poesia....
versem vols i volem versos ...

Volar fort

(Seguint a Mon) 

Ha arribat l'hora de que aixequis el vol
ja tens les primaveres que t'han proveit del plomatge necessari
és el teu moment i ho has de fer sol.

Avui mirava fotos, records del passat,
moltes històries viscudes, molts sentiments en aquell inventari
on només cadascú pot explicar com li ha anat.
La vida és per viure-la i s'ha d'anar tastant
caure i aixecar-se, gaudir i treballar,
ser conscient cada dia de tot el que va passant.

Obre totes les portes,
omple-ho de colors,
corre, salta, dorm i balla,
riu i plora, fes-ho tot.

I de tant en tant atura't
agafa aire, respira a fons
i només mira endarrere
per agafar "carrerilla" i volar més fort.

VOL


Volarem lluny del temps
si no ens manquen somnis
i amb els vents de cara
ni pensar amb tornades
ulls closos i les mans agafades.



seguint a La Senyoreta Reykjavík

Volareu lluny del temps

Seguint a Isabel...




Volareu lluny del temps
i viureu sense rellotges,
travessant portes que un dia
semblaven infranquejables.

Volareu lluny del temps
desfet en esponjosos flocs
de nostàlgia i sabreu
que l’ara paga la pena.

Volareu lluny del temps
perquè en aquest moment
fugisser i temperat,
sabeu on voleu arribar.

Volareu lluny del temps
amb una corda de records
enganxada al turmell
què us recorde d’on veniu.


Passeu, passeu





Passeu, passeu,
passeu el llindar de la porta.
Hi trobareu un espai
que us durà directes
al cor d'algún plusquamperfet.


I a cavall d'aquest verb,
volareu lluny del temps...

Volareu.


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons