ES DESFEIA, L'AMIC

Es desfeia, l'amic, en una mar de llàgrimes,
per l'amat ingrat, que distant se'l mirava,
mentre el foll al seu costat,
de riure-se'n no se n'estava.

-Em dol el poc amor- deia l'amic amb plor silent-
més no em dolen les rialles,
car tots coneixem prou a qui per manca de seny
no troba mai cap amada.

PLUJA D'ABRIL

Plorar l'enyor del bes
sota la pluja d'abril,
que ens feia viure
l'instant infinit.

Plorar el desig d'amor
sota la lluna plena,
que ens feia sentir
un futur il·limitat.

Plorar aquest amor fos
mirant el cel plujós,
que carregat de vida
m'eixuga les llàgrimes.

Llàgrimes

                            

No em torba  pas

mostrar les meves llàgrimes,

que ploro per amor.

És l’únic que puc oferir

a qui tant  he estimat.

Comprendrà el meu dolor

qui com jo estimi.

El que el meu plor no entengui

més digne és  de compasió que jo.

No és cap vergonya

No m'avergonyeixo

de les llàgrimes vessades

pels amors perduts.

És trist perdre l'amor,

tothom ho sap.

La reciprocitat és joia.

La indiferència és tristor.

Els ulls vessen amor

Roger van der Weyden

Per què amagues al món les llàgrimes

antigues que afloren sens atur als teus ulls?

Pensa que no és vergonya estimar fora mida

sinó ocultar les arts que empra l’Amat

per mantenir tothora les amors de l’Amic

i els compliments car ell no sap amar.

Amic e amat

- Digues, foll: has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat?  Respòs que vergonya sens pecat és per defalliment d'amor qui no sap amar.

Ramon Llull

M'ABRACES AMIGA

M'abraces, amiga,
i el neguit que de tu m'allunyava,
just es fon
i la fredor d'aquest hivernàs silent,
se'n va amb un estol de pinsans,
que fan via cap al nord.

L’ABRAÇADA

Com si fos una descàrrega,

arriba l'abraçada de l'Amat,

intensa com llum d'estiu.

S'endinsa com silent nit,

xopant-me com pluja d'abril,

tan encesa com el desig.

L'abraç del meu amat

Em plau veure a l’amat amb roba d’or,

com el sol lluu, i al dit porta un anell

amb un robi com la sang de vermell.

M’ofrena els seus braços i és l’amor

que jo sento per ell el meu tresor:

el seu bes és dolç com la bresca i la mel,

la seu veu un parrupeig de colom,

el seu mirar fulgent com un estel.

                                                               No hi ha amant més delitós que ell.

Absència

Fes-te present, amat,
que l'amiga ja beu dels teus mots,
i es deleix dels teus rínxols a les mans,
i et vol l'abraçada més llarga
i sentir el frec de la galta amb la galta,
mentre cerqueu, lentament, el bes.
El bes que només s'acaba 
si pot tornar a començar.

El bes de fidelitat

Si l'Amat se'm fes present amb bells vestits
ben alt, ornat amb llur somrís fervorós
i un nou gest d'abraçada
jo li renovellara la meua devoció
amb el bes permanent més fidel
com a símbol i glòria del meu amor perenne.

MÀ damunt MÀ

Les mans enamorades

mai estan callades,

despentinen tristeses

i silencien paraules.

Com dues tenalles

la cara enganxen

i, dels braços seguides, 

aferradetes regalen.

Deixa'm posar...

Deixa'm posar, 
després de l'abraçada nua,
les meves mans damunt les teves,
i agafar junts el timó.
Sé que trobarem 
la riba calma que ens espera,
on els besos,  alliberats,
faran de nou, l'instant etern.

TU

del meu fotògraf inspirador ;-)*

Damunt de l'arç blanc
la meua abraçada,
i la branca de l'arbre,
i el bres,
i el bes,
cadascun,
 TU.

El bes com a segell

Inclino el meu cap i acosto la galta als teus llavis
per escurçar distàncies entre cos i ànima
 I aleshores el bes de l'esperit  segella
amor i amistat 
ben abraçades .
Et dreces de puntetes , els llavis apuntant enlaire
fins el clot de vora els meus i estampes
la besada amable i amiga
mentre t'entrellaces.

L'ABRAÇ

L'abraç ens manté units,
refugiats i protegits;
és hora de sospesar,
si val la pena arriscar; 
fora el vent bufa fort,
potser s'ho emporta tot.

Llibre d'Amic e amat

Entresenya's l'amat, a son amic, de vermells e novells vestiments; e estén sos braços per ço que l'abraç, e enclina son cap per ço que li do un besar, e està en alt per ço que el pusca atrobar.

Ramon Llull