Més trist seria no haver estimat.Boniques lletres.
Molt més trist!!!
No és cap vergonya estimar, encara que no t'estimin.No hi ha res millor que un amor compartit, oi?
Estimar sempre és bo... Si és compartit, genial, no hi ha res millor. Tens tota la raó.
Les llàgrimes són la transcripció líquida dels sentiments del cor.
Que bonic ho dius... I que veritat que és!
No és cap vergonya estimar ni plorar....a mi em fa vergonya no saber plorar. No recordo l'última vegada que vaig deixar anar una llàgrima. Potser les tinc travades per allò de "els nens no ploren".
Allò de "els nens no ploren" va fer molt de mal als homes de moltes generacions. Segur que va aconseguir travar moltes llàgrimes.Està bé plorar quan fa falta, homes i dones... Descarrega i expressa i cura.Mai no és tard per aprendre les coses de nou, Francesc, no se sap mai.
Jo sóc de llàgrima fàcil, i no em fa gens de gràcia però no ho puc evitar.
Jo també, noieta, jo també i cada cop m'importa menys... ;)
Llagrimas per estimar!!!! moltes , es la demostració d'amor que té el ser humá.
M'agrada que ho vegis així... Jo també li veig.
No és cap vergonya plorar de sentiment...Però entre la tristor i la indiferència, prefereixo la tristor!
La indiferència és el pitjor de tot... És ben veritat!
Amor profund.Gràcies.
Gràcies a vosaltres per venir!
Poder expressar la tristesa amb llàgrimes és un gran descans per al cor adolorit.
I tant, Teresa, una bona manera de canalitzar la pena!
Més trist seria no haver estimat.
ResponEliminaBoniques lletres.
Molt més trist!!!
EliminaMés trist seria no haver estimat.
ResponEliminaBoniques lletres.
No és cap vergonya estimar, encara que no t'estimin.
ResponEliminaNo hi ha res millor que un amor compartit, oi?
Estimar sempre és bo... Si és compartit, genial, no hi ha res millor. Tens tota la raó.
EliminaLes llàgrimes són la transcripció líquida dels sentiments del cor.
ResponEliminaQue bonic ho dius... I que veritat que és!
EliminaNo és cap vergonya estimar ni plorar....a mi em fa vergonya no saber plorar. No recordo l'última vegada que vaig deixar anar una llàgrima. Potser les tinc travades per allò de "els nens no ploren".
ResponEliminaAllò de "els nens no ploren" va fer molt de mal als homes de moltes generacions. Segur que va aconseguir travar moltes llàgrimes.
EliminaEstà bé plorar quan fa falta, homes i dones... Descarrega i expressa i cura.
Mai no és tard per aprendre les coses de nou, Francesc, no se sap mai.
Jo sóc de llàgrima fàcil, i no em fa gens de gràcia però no ho puc evitar.
ResponEliminaJo també, noieta, jo també i cada cop m'importa menys... ;)
EliminaLlagrimas per estimar!!!! moltes , es la demostració d'amor que té el ser humá.
ResponEliminaM'agrada que ho vegis així... Jo també li veig.
EliminaNo és cap vergonya plorar de sentiment...Però entre la tristor i la indiferència, prefereixo la tristor!
ResponEliminaLa indiferència és el pitjor de tot... És ben veritat!
EliminaAmor profund.
ResponEliminaGràcies.
Gràcies a vosaltres per venir!
EliminaPoder expressar la tristesa amb llàgrimes és un gran descans per al cor adolorit.
ResponEliminaI tant, Teresa, una bona manera de canalitzar la pena!
Elimina