No em torba pasmostrar les meves llàgrimes,que ploro per amor.És l’únic que puc oferira qui tant he estimat.Comprendrà el meu dolorqui com jo estimi.El que el meu plor no entenguimés digne és de compasió que jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tot el poema és molt bo. Els 2 versos finals són sublims!!
ResponEliminaGràcies, Xavier, per la teva positiva valoració del poema. El final és així perquè així ho sento.
EliminaTotalment d'acord amb en Xavier, els dos versos darrers són sublims!!! Reverències poètiques...
ResponEliminaHa, ha!
EliminaGràcies, Carme, penso que em llegiu amb bons ulls.
;-)
Aquestes llàgrimes arriben al cor.
ResponEliminaBoníssim, nina.
És trist plorar per amor, però més trist és no tenir-ne cap.
EliminaGenial.
ResponEliminaGràcies, Novesflors. Moltes gràcies.
EliminaSubtilesa immortal
ResponEliminaSensibilitat a flor de pell!!!
Gràcies Roser, portes la passió añ Cor.
Una Abraçada.
Olga, Carles, aquest poema no és de la Roser, sinó de la Glòria Bosch. No hi fa res, però a cadacú el que sigui seu... Gràcies.
EliminaAquest blog éscun blog col·lectiu i escrivim aquí, més de 20 poetes, amb freqüències diverses. Gràcies de nou!
Olga, Carles gràcies per les vostres afalagadores paraules.
EliminaI a tu Carme, per l'aclariment. A veure si la M.Roser s'anima a participar a les Lul·lianes!
Que bé ho dius, Gloria!
ResponEliminaQui plora s'allibera.
A vegades és una necessitat i un alleujament. Però sempre serien desitjables amors correspostos i tendres que no ens fessin patir.
EliminaSi algú no entén les llàgrimes del qui l'estima...Ell s'ho perd...
ResponEliminaCarme, gràcies per l'aclariment, que ja m'agradaria que fos meu!!!
T"entenc molt bé, a mi també m'agradaria que fos meva!!!
Elimina:)
Sempre hi ha gent que no entenen els blogs col.lectius...
Segur que la M.Roser ho faria millor que jo si s'hi poses. Tu, Carme, ja ho has demostrat!
EliminaUna abraçada a les dues!
Qui no té empatia en una situació com aquesta, és que alguna cosa li manca. No pas a tu, Glòria.
ResponEliminaGràcies, Helena. Com diu el nostre admirat poeta:
EliminaTrist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
I jo afegeixo: I trist qui no entén aquest dolor per la pèrdua.