VOLEM VOTAR

La nostra lluita ve de lluny
amb flamarades de llum i foscor,
sota el paraigües, la pluja que cau
no apagarà el nostre anhel de voler ser,
seguirem, endavant!
ningú pot barrar el pas
del poble que vol votar.

Tot seguint a Isabel.

crit de branca morta

                     tot seguint anton

   

   

en el cementiri d’aigua

on perduren les teves despulles

avui no s’esberlarà

la porcellana valuosa del record.

el teu cos és acaronat per l’oneig...

alces al cel, el crit de branca morta,

el crit desarrelat d’un bosc ja oblidat.

un crit que denúncia agònica nuesa

en frases sens paraules...

un crit de desterrat en terra estranya !!

la mar, compren,

i besa el teu dolor amb blanc d’escuma.

                                        baba

ELS TEUS ULLS... boli ràpir

Tot seguint a Pilar.- S’esbocinen en ombres

S’esbocinen en ombres

els meus versos lúdics.

Caminen pel mar calmat

dels teus ulls acollidors.

Les flors, paraules perfumades,

esdevenen en la calma mirada

que flueix en dedicatòria.

Tinc la crossa, alcandora amable,

que em vesteix i m’acompanyarà sempre.

Avui no s’esberlarà

La porcellana valuosa del record.

.............. Anton.

Bocins

S'esbocinen en ombres
les espurnes de la nit,
cada raig d'estrena a les albades,
el silenci, i tantes i tantes paraules...

Sense mesura ni lloc pel record,
sense aquella volguda remor de fons,
sense espai al teu càlid àmbit,
sense sospirs ni recances. Ni un adéu.

Són magma ja invisible,
són matèria que abasteix el futur,
són bocins un dia del puzzle
que entre llum i foscor composarà,
peça a peça, la subtil simfonia del món...

Vaivé

Em faig aigua.

Reneixo salvatge i dolça

en tos ulls, absents,

perduts entre records.

Sóc en tu, sense ser-hi,

vestida de llunyania.

Ell vent, bressola

la sal marmòria;

passadís obert,

a remolins eterns que 

et llisquen pel rostre

i s’esbocinen en ombres.

Tot seguint la frase de Mònica: Em faig aigua

Aigua teixida

Teixia l'aigua que sóc,
Per ser aigua i suport.
Fluint, suaument,  la força.