Itineràncies poètiques: Aigua teixida

dijous, 2 d’octubre del 2014

Aigua teixida

Teixia l'aigua que sóc,
Per ser aigua i suport.
Fluint, suaument, la força.

10 comentaris:

Pilar2 d’octubre del 2014, a les 10:06
Hem fluit quasi a l'hora :-)
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals2 d’octubre del 2014, a les 10:28
Teixir i fluir és el que fa la poesia, generalment.
ResponElimina
Respostes
Isabel Barriel2 d’octubre del 2014, a les 11:01
més enllà del temps...
ResponElimina
Respostes
xavier pujol2 d’octubre del 2014, a les 11:10
Fils d'aigua, llençols de remors que s'escapen.
ResponElimina
Respostes
rebaixes2 d’octubre del 2014, a les 12:01
Gotetes d'aigua, lletres teixint paraules...
ResponElimina
Respostes
mercè2 d’octubre del 2014, a les 12:53
vida, aigua...s'esmunyen entre els dits seguint camí !!!
ResponElimina
Respostes
montse2 d’octubre del 2014, a les 15:31
gotets d'aigua perdurables com un bé escàs.
ResponElimina
Respostes
mònica2 d’octubre del 2014, a les 17:59
Molt ben teixida has teixit l'aigua que s'ha fet pilar i fonament.
ResponElimina
Respostes
Galionar2 d’octubre del 2014, a les 20:06
Aigua i suport... I que la força no pari mai de fluir.
ResponElimina
Respostes
rebaixes2 d’octubre del 2014, a les 20:21
Mirant la pluja si que es un teixit de realitats que ens venen des de l'altura... i quan fan el toll o el riuet, engresca aturar-se a mirar- se en el mirall o caminar al costat de la seva ruta... Una delícia els teixits de l'aigua. Anton.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)