dissabte, 11 d’abril del 2020

Solitud


Seguim navegant
pel riu més llarg de la solitud.
Per camps de blat
que el vent deu moure com la mar.
Altes onades, roig a un cel atrinxerat.
d’aquests mals temps
que haurem mig malviscut.

La lluna plena
al cel de l’oblit més absolut
de bat a bat
ens mostra la seva nuesa.
De l’incertesa, amarga com la cervesa
d’aquests mals temps
que  ens deixa a tots mig abatuts.




Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons