Seguim navegant
pel riu més llarg de la solitud.
Per camps de blat
que el vent deu moure com la mar.
Altes onades, roig a un cel atrinxerat.
d’aquests mals temps
que haurem mig malviscut.
La lluna plena
al cel de l’oblit més absolut
de bat a bat
ens mostra la seva nuesa.
De l’incertesa, amarga com la cervesa
d’aquests mals temps
que ens deixa a tots mig abatuts.
Un poema molt adient als temps que vivim. Trist i nostàlgic. Com un blues.
ResponEliminaI tot mirant la gran lluna brillant i la corrent de l'aigua que segueix riu avall, la nostra incertesa s'esvaeix i ens fa seguir endavant.
ResponEliminaLa solitud també pot ser un riu curtet, depen de com la visquem o si és voluntària o imposada...
ResponEliminaVivim sempre amb esperança.
Quina imatge més potent m'has portat, Roser.
EliminaGràcies! :-)*
Xavier,
ResponEliminaés d'una tristesa molt bella, el teu poema.
Al teu poema hi llueix la natura estimada,enyorada i estranyament sola.
ResponEliminaGràcies a totes
ResponEliminaCervesa. Beure's l'amargor, perquè en faci pòsit de vida.
ResponEliminaPetons, Xavier.