Tenim la lluna
rodona com la mona.
Al bell mig del cel
ensopega amb un estel.
Diuen que aquest any
serà la lluna més gran.
Com que no tinc són
l'embolico amb el llençol.
Lluna, si em fas companyia
seré feliç tot el dia!
M. Roser Algué Vendrells.
Que la lluna t'escolti i ens faci companyia.
ResponEliminaMolt alegre aquest poema!
La lluna si li cantem cançons sempre ens escolta...
EliminaUna lluna amable i un poema encara més.
ResponEliminaMolta salut M. Roser.
Gràcies Xavier.
EliminaUna lluna que ens abraça i consola, quan ens veu vestits de dol.
ResponEliminaAra se'n deu fer un tip d'abraçar, ja que n'hi ha molt de dol...
EliminaCom que la veia des del llit tota plena i brillant, en un tres i no res se'm va ocorre aquest poema una mica infantil...
ResponEliminaSalut per a tothom.
M.Roser, aquesta lluna ens embolcalla, rosa ella. Tan mona! Se'ns en van les paraules a acompanyar la nena que portem dins. Tu en saps molt d'això. Gràcies i que gaudeixis d'una mona ben dolça.
ResponEliminaGràcies a tu Teresa i és que la lluna m'il·lumina tota l'habitació...No sé si creixerà mai aquesta nena, he, he! La mona només l'he vista al vídeo, que hi farem!
ResponElimina