de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra assolellada
hi germinen faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!
Tenim jardins.
Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna.
Un poema molt adient i optimista.
ResponEliminaPer animar-nos mutuament que aquest estat reclòs es fa molt feixuc.
Elimina"-Àvia estimada!", sobretot això, els avis que són els que reben més.
ResponEliminaAquest dies hi penso molt, amb la mare, amb l'àvia. És un recuperar maneres de fer i d'estar a casa.
EliminaTenim jardins on en cada racó,
ResponEliminas'amaga el record de l'àvia.
Sí, Montse.Les enyorem en els jardins interiors i exteriors.
EliminaQuina sort aquests jardins!
ResponEliminaQuina sort aquests poemes!!!
Gràcies per participar, Teresa.
Quina sort la primavera i quina sort la poesia amiga que ens acompanya! Gràcies a tu , Carme, per obrir fils poètics.
Elimina