dijous, 9 d’abril de 2020

Tenim jardins

Tenim jardins
de primaveres esclatades.
Tenim jardins
de primaveres amagades.
Tenim jardins
de primaveres oloroses.
És la vida que crida vida.
És la crida de l'oreneta
tot just arribada.
Tenim jardins
en terrats alçats
d'un silenci regalat,
on en el cel més blau
s'hi passegen núvols blancs.
En el jardí més senzill
hi pasturen marietes,
hi lluquen males herbes
i noves jardineres s'hi estrenen.
És la vida que crida vida.
A la finestra  assolellada
hi germinen  faves i pèsols,
també hi creix el julivert.
Cantarella de vida
quan el marro és l'adob.
-Àvia estimada!

Tenim jardins.


Seguint el fil de l'Helena, la Carme, l'Anna.

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Per animar-nos mutuament que aquest estat reclòs es fa molt feixuc.

      Suprimeix
  2. "-Àvia estimada!", sobretot això, els avis que són els que reben més.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquest dies hi penso molt, amb la mare, amb l'àvia. És un recuperar maneres de fer i d'estar a casa.

      Suprimeix
  3. Tenim jardins on en cada racó,
    s'amaga el record de l'àvia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Montse.Les enyorem en els jardins interiors i exteriors.

      Suprimeix
  4. Quina sort aquests jardins!
    Quina sort aquests poemes!!!
    Gràcies per participar, Teresa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina sort la primavera i quina sort la poesia amiga que ens acompanya! Gràcies a tu , Carme, per obrir fils poètics.

      Suprimeix

Google analytics

Llicència Creative Commons