L'espill dels teus ulls

T'escric amb llapis verd
mots de mar.
Et mire als ulls
i esdevens bell mirall.

L'amor no fa mal

Només soc el bes
noia blanca
camine pel bosc
peus descalços
i ànima descalça
voleiant
carregant perfums
prop de l'alba.
No tingues mai por
flor morada
aroma de pins
et duré
quan caiga la nit
a la cambra
romer i pinyons
farigola
i l'aigua més fresca
als teus llavis.
Ai, el meu amor
ai, noia estimada.

Camí de cap camí

Caminar-nos tants camins
i fer dels recers els arbres
que així se'ns passa la vida
sense notar-ho, triscant
pels corriols coneguts
que ens recorren a nosaltres
i arriscant-nos a explorar
de tant en tant, amb peus verges
pedregoses travesseres.
Caminar camins d'anhels
l'ombra dels arbres per seure
i una fonteta que rage
aquell bàlsam guaridor
que alleuja totes les penes.
Si llancem versos al vent
quin caminant no en voldria?

Retrets

Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

Sobre honor i deshonor

I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

Els ulls vessen amor

Roger van der Weyden

Per què amagues al món les llàgrimes

antigues que afloren sens atur als teus ulls?

Pensa que no és vergonya estimar fora mida

sinó ocultar les arts que empra l’Amat

per mantenir tothora les amors de l’Amic

i els compliments car ell no sap amar.

El bes de fidelitat

Si l'Amat se'm fes present amb bells vestits
ben alt, ornat amb llur somrís fervorós
i un nou gest d'abraçada
jo li renovellara la meua devoció
amb el bes permanent més fidel
com a símbol i glòria del meu amor perenne.

Refilets d'amor

S'aplegà l'Amic al verger on passejava cabòries d'amor, i arribà l'alba, i vingué l'ocell que entonava llurs cants. I digué l'Amic a l'ocell: Canta, que el teu refilet és entenedor llenguatge d'amor car s'enduu el meu pensament vers l'Amat.

LLum al cor

 

Demanà l'Amiga a l'Amada:
com sabré si és amor
o és enyor de l'amor aquest pesar?
Respongué l'estimada:
per la llum en el cor
que mai s'apaga.

Atura't!

L'oblit forçava
la nit miraculosa
-llumins de plata
sobre la terra fosca.
Dolgut vaig dir: atura't!

(tot seguint la Montse Galionar)

Introversió

 Miguel Carmona

Sura a l'estable
el sol de la pensada
cavall dels somnis.
Va perdent-se per l'aire
la fressa del silenci.

(Li he agafat, a Vinyoli, més que les s)

La mar de pensaments

Imatge: Matthias Wietz

Òmplic la mar de flors i de paraules
les flors, de pensaments
els pensaments, d'onades
avui com cada dia
avui quan cau la nit
i vaga el seu silenci entre les ones
el silenci profund, omnipresent
ara va ara ve
em retorna remors d'inquietuds
de soledats que suren i es dispersen
i al ritme del retorn eixamplen l'aigua.
S'hi perden els teus ulls de vidre verd.
En la tempesta cavalca desbocat el gris rotund
com si el blau no existís
i demà torna el blau
ara és blau
i és de dia
i la mar ha eixamplat la pensada.

Romeva dels abrils

 Limeunhee

Despunten crits de fulles en els arbres
com el bell sol naixent precursor
que ara esquitlla la mar als matins somrients.
Aquesta mar perenne, encalmada, joliva
obre els ulls seductora a l'esclat
als meus ulls i als teus ulls
i a la serra, al timó i al romer
i és joia i acollença
i és primavera i tacte de les veus
que surten dels geranis, i de les mans
potser també dels peus
i camine
trepitge noves flors i me les bec
-ramells enjogassats de cançonetes
passetge abrils, passetge ametlles tendres
i en el descans, em prenc un glop de vi
com qualsevol romeu.

Crit de flors

 Limeunhee

Llancem les flors a l'aire
vestim-nos tots de flors
totes les flors del món
totes, totes a l'aire
que desterren la por i la pobresa,
que colguen les olors del patiment.
Dones i homes del món no oïm el clam?
Mirem que res no és nostre
que al final del camí
arribarem tots nus
davant de la Gran Dama
sense aval ni equipatge
i sols podrem portar a les mans trèmules
les flors que hàgem collit en curta estada
car Ella guanya sempre.
Flors, flors enlaire
totes les flors enlaire
vestim-nos tots de clam.

Quin déu habita el cor?

 Caspar David Friedrich

Penseu, ànima meua que el prec
que invoca Déu és necessari?
Ploreu, ploreu sense Ell amb llàgrimes
callades l'alegria peduda, la pau
de l'esperit malbaratada.
Si jo pogués abastar l'esperança
que al món, potser algun dia
hom només es mourà per amor...
Quin déu ens habita el cor, digueu-me
digueu-me si ho sabeu.
Com podrem entonar la cançó?

Atura't

Gustav Klimt

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.

Darrere de la porta visc

Dolores Mayorga

Darrere aquesta porta visc
però no sé
si en puc dir vida
perquè vaig somiejant
tothora somiejant
venturosos indrets de poesia
i el món el porte a dins
miraculós
magnètic
intangiblement real.
Només una finestra oberta al vent
us aboca paraules
però surt a passejar amb la porta tancada
passege pels carrers i vora mar
prepare menges i enraone amb la gent
amb la porta tancada.
No ho saben.
Però ara ja ho sabeu
darrere de la porta visc.




                      

Declameu versos

 Miguel Menassa

Perquè naixen dels estels
perquè no hi ha més certesa
perquè no moren
declameu versos sense nafres
o, ja nafrats,
declameu versos.

Esclat

L'atzar cremava.
Del teu pas lent em queda
l'esclat. Miratge?

Grapats de lluna blanca

Milton Avery

Amb ales de paraules potser et protegies
quan la vesprada entrava als camins de la nit
i l'única finestra era la lluna blanca.
A mans plenes, amb força
la premies, la lluna
llançaves a la nit grapats
grapats de lluna
grapats de lluna blanca.
Com si la nit
el dia
l'enyor
la mar
el cel
et fossen favorables.