La sorra del temps

La  sorra  del temps
se'ns escapa  d'entre els dits,
disfressada  de llarga espera,
esperem un lloc
esperem un dia
esperem un fet.

Ens perdem.  Buits.
Com rellotges  de sorra
trencats
que ja mai  més 
no comptaran segons.

Temps

(Seguit Lolita Lagarto)


El silenci s'escola,
es torna sorra del temps
presonera dins l'urna de vidre.
El silenci crida paraules
de cendra. Els llavis pàl·lids
balbucegen cristalls iridescents.
El silenci plora en silenci.
S'ha escolat tota la sorra:
per fí, es lliure.

Silenci

...seguint Deomises...

No hi ha paraules
batega un cor
el silenci omple l'estança

Pàtina

[seguint la Cèlia]

Quan les foteses
S'acumulen en l'ànima
I aixequen torres
Contra el món, de defensa,
Sols has de fer-te enrere:

No hi ha paraules
Per desfer l'encanteri
Amb què el silenci
Ha cobert el cor, pàtina
Ferma i indivisible.


d.

ENTRAMADA ESPECIAL INFINITA

Fot. Cèlia

Infinitament entramada

Tranquil·lament espavilada

Il·lativament enroscada

Lluminosament espartana

Una actitud entra-i surt,

un sentiment entorxat,

una manera única,

una acció que fa efecte,

una fotesa minuciosa.

Infinitament ennuvolada

Tranquil·lament enquestada

Il·lativament educada

Lluminosament ensimada.

(seguint el fil infinit...)

 

Libèl·lules

[seguint zel]

L’equilibri era tan fràgil
Que el vol de les libèl·lules
Ha destruït les arestes
Que el sostenien dins meu.

Només queda la caiguda,
Després del desori relliscós
En l'amalgama de cordes,
Que són sogues per a l'enforcat.

I avui sóc jo, patibulària
Ànima, qui escolta la sentència,
Qui acata la condemna i desisteix.

Poques respostes per a abundants mots
I el vent se'ls enduu, sud enllà:
Quedarà la requesta pendent per sempre.


d.

caure

Ho sento.
M’ha caigut l’amor de la tauleta.
Sense soroll, estralls lluents
que recullo i poleixo.
Ja ho sé. L’equilibri era tan fràgil,
funambulista, crec en la força d’un fil...
fatídic, el destí, un tremolor lleuger
fa decantar la balança, i doncs?
caiguda previsible...
no el vaig saber falcar...
fidel, ferma, forta, fera embogida,
si cal m’esbudellaré
per trobar el darrer suc dels teus petons.
:

(seguint Isabel)

Lluito contra l'equilibri

(Seguint Deomises)


Lluito contra l'equilibri,
vull que el pes de les paraules creixi,
sigui alt, gran, potent, excels...
que decanti la balança de la vida cap el vers,
que el món s'ompli de poemes
i que ressuscitin els vells sublims poetes
a les tauletes de totes les nits.

Acròbata

[segueixo la Carme]

Acròbata entre les línies
Que traces per indicar
Els límits del bé i del mal,
De l'amor i de la llunyania.

I lluito contra l'equilibri
Fràgil que costa de trobar,
Contra l'huracà i el senyal
Fals interpretat pel cor cec.

I llepo el llim de les sínies
Per si han quedat resquícies
Del teu nom en la meva follia.

I sagno perquè el cos vibri
En escoltar les vils notícies
Del teu adéu, i la veu sigui gemec.


d.