se'ns escapa d'entre els dits,
disfressada de llarga espera,
esperem un lloc
esperem un dia
esperem un fet.
Ens perdem. Buits.
Com rellotges de sorra
trencats
que ja mai més
no comptaran segons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Puc seguir-te?
ResponEliminaEsperaré que em segueixis, sense perdre'm i sense trencar-me. :)
ResponEliminaprecióssíssim pomea Carme!
ResponEliminael temps disfressat d'espera..fins que el rellotge es trenca..
m'encanta!
De tant esperar, es trenca el temps i..., millor viure, oi?
ResponElimina