Ho sento.
M’ha caigut l’amor de la tauleta.
Sense soroll, estralls lluents
que recullo i poleixo.
Ja ho sé. L’equilibri era tan fràgil,
funambulista, crec en la força d’un fil...
fatídic, el destí, un tremolor lleuger
fa decantar la balança, i doncs?
caiguda previsible...
no el vaig saber falcar...
fidel, ferma, forta, fera embogida,
si cal m’esbudellaré
per trobar el darrer suc dels teus petons.
:
M’ha caigut l’amor de la tauleta.
Sense soroll, estralls lluents
que recullo i poleixo.
Ja ho sé. L’equilibri era tan fràgil,
funambulista, crec en la força d’un fil...
fatídic, el destí, un tremolor lleuger
fa decantar la balança, i doncs?
caiguda previsible...
no el vaig saber falcar...
fidel, ferma, forta, fera embogida,
si cal m’esbudellaré
per trobar el darrer suc dels teus petons.
:
(seguint Isabel)
una poesia molt bonica :)
ResponEliminaTan adient al meu moment... t'agafo aquest equilibri fràgil; em demano torn, però si s'avança algú, tampoc passarà res ;)
ResponEliminad.
Cada dia em costa més trobar versos que m'agradin i aquest poema per a mi està molt bé.
ResponEliminaBusco la senzillesa, les paraules que s'entenguin, la tendresa, la passió ...
Bon dia Zel.
Preciós i potent, Zel, m'encanta!
ResponEliminaPotent! Només desitjo que no calgui! (esbudellar-te!)
ResponEliminaUn poema sonor en tots els sentits (especialment el de la oïda...). M'agrada.
ResponEliminaZel, m'has deixat meravellada!
ResponElimina