(Seguint Deomises)
Lluito contra l'equilibri,
vull que el pes de les paraules creixi,
sigui alt, gran, potent, excels...
que decanti la balança de la vida cap el vers,
que el món s'ompli de poemes
i que ressuscitin els vells sublims poetes
a les tauletes de totes les nits.
Fins i tot la prosa se'n va omplint.
ResponEliminaBonic, molt, et segueixo...
ResponEliminaA les taulestes de totes les nits... em sembla un final genial!
ResponEliminaGràcies, Isabel!
seguiment extraoficial:
ResponEliminaPèrdua
A la balança
Sols queden les resquícies
D'allò que havia
De ser el somni diàfan
De la vida conjunta.
S'allarga la recerca...
d.
Va, vinga...que el món s'ompli de poemes!
ResponElimina