Solitud

Les barques estan soles

buides, abandonades

recordant altres temps,

y cercant altres aigües.

On són els pescadors

que altre temps us manaven,

amb amor us cuidaven

i vosaltres gronxàveu.

Han marxat peixos i homes

tot ara és soledat

malenconia sorda

adormida en el mar.

(Seguint a Pilar)

Barques

Seguint el blau de la Marta

Allunyades del blau,

amb què vàrem impregnar-nos les retines,

dibuixen la baixamar, les barques

encallades a la riba del record.

Del seu aïllament

broten sentiments de soledat,

melodia improvisada, d’una sonata trista,

que plora l’absència de les aigües.

Aliens a la malenconia

dels dies avorrits en què es bressolen,

guspiregen els seus colors,

en el silenci adormit

que amoroseix la queixa.

Mirem el blau

(intentant seguir a la Carme)

Mirem el blau

abans que es faci fosc

i recuperar forces.

Mirem el blau

perquè desaparegui el fosc

i caminar junts.

Mirem el blau

per fondre el fosc

per sempre més.

Però no oblidis

que dins el fosc

hi fan niu

els estels fugaços.

Tenim la sort

Tenim la sort  de sentir-nos  vius

i d'aixoplugar-nos  els sentiments,

vestint-nos  de mots

que  acaronen la pell.

Girem la mirada  cada  cop que ens  calgui

cap allà,   cap al món  tan  esguerrat

per la lluita  de  nou,   

cap  aquí,  a  l'entorn  més  amorós 

per recuperar  les  forces.

sentiment

Sadollem-nos d’amor,
ara que tenim la sort de sentir-nos vius
ara que encara fruïm
d’un vici que ens té captius
buscar en la pell de l’amic
el camí del sentiment del cor,
l’únic camí possible, vers l' infinit...

(seguint l'Elfri)

Per a vèncer pors ( seguint en JM Tibau)

Fregadissa  de pells
abraçades dolces
per vèncer pors
en temps inclements
sadollem-nos d'amor.

Davant l'immens desert

Davant l'immens desert

que s'escampa futur enllà,

noto fresca l'aigua d'un oasi,

noto segur el frec del teu braç.
.
(seguint la Marta)