Tenim la sort de sentir-nos vius
i d'aixoplugar-nos els sentiments,
vestint-nos de mots
que acaronen la pell.
Girem la mirada cada cop que ens calgui
cap allà, cap al món tan esguerrat
per la lluita de nou,
cap aquí, a l'entorn més amorós
per recuperar les forces.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina[seguint 'in margine']
ResponEliminaVenília
Jaç, glop, oasi.
Per recuperar forces
Besant-te els llavis.
Perquè, en ells, la bandera
De la passió oneja.
d.
Sentir-se viu, és el millor aixopluc amb què podem comptar. Potser aquest sentiment és el que ens permet traspassar qualsevol llindar amb la mirada.
ResponEliminaDespertar-se cada matí amb la il·lusió de viure un nou dia, és una gran sort...
ResponElimina