(intentant seguir a la Carme)Mirem el blau
abans que es faci fosc
i recuperar forces.
Mirem el blau
perquè desaparegui el fosc
i caminar junts.
Mirem el blau
per fondre el fosc
per sempre més.
Però no oblidis
que dins el fosc
hi fan niu
els estels fugaços.
Quina imatge, la del negre radiant, quan "es pon" el blau! M'encanta!
ResponEliminaAquest final em sembla encantador... procuraré recordar-lo sempre:
ResponElimina"dins el fosc hi fan niu els estels fugaços"
Gràcies!
Carme, gràcies! no et coneixia t'has canviat la foto, aquesta m'agrada més, m'agrada molt això de les itineràncies poètiques, contenta que t'agradi!
ResponElimina[seguint 'in margine']
ResponEliminaPanoràmica
Fugacitat de l'estel.
El teu cos jove resta
Amb mi, mentre mirem
El blau, el blanc, el món.
La riba ens empara, avui.
En el repòs, la calma
S'escampa sense indicis.
I embelleix l'espectacle.
Fugacitat de l'estel.
I la posta tenyeix
El cel amb una gamma
De colors que ens encisa.
Mirem el blau, el blanc,
El volum de la mar.
d.
Deo, és preciós!
ResponEliminaEl blau del mar
ResponEliminaEl blau del mar
Ens dóna ales
Ens dóna alè
Per desplegar-les
Sobre les ones
Vers l’infinit.
El blau del mar
Ens acompanya
Fins terra endins
On son company
El blau del cel
Cedeix el pas
A negra nit.