Seguint el blau de la Marta
Allunyades del blau,
amb què vàrem impregnar-nos les retines,
dibuixen la baixamar, les barques
encallades a la riba del record.
Del seu aïllament
broten sentiments de soledat,
melodia improvisada, d’una sonata trista,
que plora l’absència de les aigües.
Aliens a la malenconia
dels dies avorrits en què es bressolen,
guspiregen els seus colors,
en el silenci adormit
que amoroseix la queixa.
S'han allunyat del blau, però conserven uns bells colors, que compensen la grisor d'on estan encallades.
ResponEliminaSegueixo les teves barques, Pilar.
ResponEliminaCordills, que bonic!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSaber trobar alguna cosa que amoroseix la queixa és molt important.
ResponEliminaGràcies Pilar, és preciós!
Preciós, Pilar!
ResponEliminaEm quedo amb les ganes de seguir-te.
Bon vespre, poeta!