De llums i estels

De llums i estels
de records i d'il·lusions
hem fet un arbre.







(seguint  a la Pilar)

A l'arbre

Oneja la guirnalda.

A l'arbre, hi ha

dos o tres ninots penjats.



Flocs

Com petits estels
sota un mar argentat.

Cauen flocs del cel

Records

Per Nadal
qui res no conserva
res no val.

HIVERN

Anem esporrets,
buscant l'escalfor del foc
per abrigar-nos.

Fred

Les mans gelades,
el nas vermell,
fred als peus, foc al cor.

Fanal

Un fanal blau, penja
a la llar de foc,
junt al tigre de Sadhon.

Endebades, diuen  les paraules
i llueixen serpentines de llums.
L'estel dels Reis és de joguina.

Endebades

Endebades,

vesteixen colors llampants.

Foragitant grisors.

Estels gelats

El fred i el negre
sempre tenen descans
en el Nadal.

[seguint els estels de la Carme]

Com estels

Cuques de llum.

Com estels  petits

caiguts  a la terra.

Semblances

El Nadal brilla
com les cuques de llum
entre les herbes.

Lloc  d'intercanvi.
Nadal   fa d'estació
on pugen nous records.

L'estació

Records i oblids
van i vénen,
es troben a l'estació

(Seguint Barbollaire)

Record present

Llum d'espelmes
mirades dels absents.
El record present.

[seguint Helena Bonals]

Contrasts de Nadal

El fred i el foc,
les llums i la foscor,
la por i la joia.

[seguint la Isabel]

Lluminària

I més endins

Revifa la llum

amb l'escalfor dels estels.
No tanquis la nit.

(seguint la Fanal Blau )

I a terra endins

I a terra endins

l'ombra dels estels

llucant per les finestres.

(seguint la Isabel)

Nadal a mar

Feixos de llum

s'estimben a l'aigua,

Nadal a mar.

Núvols ( seguint la Carme)

Núvols de llum
guarnint arbres
de Nadal

ALTRE COP HI TORNA

Per Nadal un any més,

aquell pessic d’amistat

ens despertarà la bonahomia
Que se’ns oblida!

Pessiga’m  al gener, al febrer...

tots els dies.

La llum als ulls

La llum als núvols
diu que és Nadal
guarnint un arbre.







(seguint  la  llum de la Pilar)

Embostes de llum

Quan arriba el Nadal,

embostes de llum

ens acaramullen els ulls.

Boscà

Seguint la Montse

El boscà s’amaga,

i la quitxalla

riu esvalotada.

Garrotades van picant,

cantant la cançó,

del caga tió.

Bressol i drecera

T'albirem el cor, 

estelada drecera. 

I et cerquem, bressol.

[seguint Laura T. Marcel]

Calidesa als cors

La calor de les mans

ens apropa els cors

quan s'acosta el Nadal.

Sota el vesc neu i xocolata ( seguint l'Helena i la zel)

Sota el vesc neu
i xocolata
dues mans entrellaçades

Tendresa

Com la neu es fondrà
la xocolata en les nostres boques
i la mesquinesa en les nostres abraçades,
amb una resta de fredor abstracta.


[provant de seguir Mon]

sota el vesc

passo sota el vesc
la sort ha de ser nostra
fruits d'ull de vidre

paràsit preciós
record d'antigues deïdats
perles sucoses

EL VESC DE NADAL

I el blanc nacrat del vesc
ens dirà que és Nadal,
malgrat que la sort, 
com la neu es fondrà

De neu

 

 

Cavalls a deslloc.

I dolcíssima ofrena. 

Ans de neu el convit.

[seguint Joana Navarro, amb un bri d'humor]

NADAL

Llum i Nadales
decoren il·lusions,
fent cagar el Tió.

SANT NICOLAU

Barba blanca 
de Sant Nicolau
que ens il-lumina
el NADAL.



(Seguin la barba de Joana)

Salivant...

Escuma blanca
rinxolada amb vermell.

La teva barba

(Seguint el vermell de l'Helena Bonals)

Semàfor nadalenc

Verd que perdura tot i el fred,
daurat de la convenció,
vermell de la calidesa.

Nits

A ritme lent
cavallet  de paper
Cap a Nadal.

Capgirat ( seguint Jordi Dorca)

De paper l'incident
de Nadal ritme lleu
de bellesa un deix...

Incident de paper.

I ritme lleu de Nadal.

Com un deix de bellesa.

[seguint Helena Bonals]

ARA VE?

M' esquitxen les espurnes del fred,. 
serà Nadal en algun cor?

28 de desembre

Nadal: mai sense
allò innocent que portes
al teu darrere.

Haiku de l'albada

Pluja del fred,

àvida albada blanca

de llum i sol.

Festa de la llum

Llums com meduses

carrers com oceans

Nadal: compres i presses?

Si pogués anar mar enllà...

Gaudir d'un silenci

(efímer i llunyà)

G.Boloix

Llum i soroll (de Nadal)

Llums de Nadal

potser de colors

m'ofega el soroll

m'il·lumina el teu cos.

G.Boloix

OPERACIÓ HAIKÚS NADALENCS 2011 (RECORDATORI)

ESTEM A PUNT DE COMENÇAR LA NOVA RONDA POÈTICA I PER FER-HO VOLIA RECORDAR QUATRE NORMES BÀSIQUES...

HAIKÚS NADALENCS 2011

1. L'INICI DE LA NOVA RONDA POÈTICA SERÀ EL DIA 01/12/2011 i s'acabarà el dia de Nadal (25/12/2011)

2. HI POT PARTICIPAR TOTHOM.

nota 1: aquells que tingueu permisos per publicar: endavant!

nota 2: aquells que no en tingueu. Ho sentim molt, però "Itineràncies poètiques" ha esgotat bona part dels permisos. Si voleu participar, si no podeu fer-ho a través d'un post, podeu deixar un comentari en l'haikú que us hagi inspirat. Si el volum de comentaris amb haikús és prou elevat, potser serà qüestió de recopilar-los i agrupar-los en un post.

3. Temàtica

nota 1: És lliure que cadascú escrigui el que li sembli bé, però cal que tingui algún motiu nadalenc. No oblidem que estem parlant de..."haikús nadalencs"

nota 2: Una de les constants de les convocatòries és la itinerància. Escriure sobre quelcom ja escrit en un post anterior i crear una complicitat.

nota 3: Quan parlem d'inspirar-se en un altre post pot ser una fotografia, una paraula, el tema, el concepte...

nota 4: Si l'autor 1 ha escrit un haikú sobre galets de Nadal i carn d'olla i l'autor 2 fa un haikú de carn d'olla, seria interesant el nom i l'autor de l'haikú anterior en que s'ha inspirat.

nota 5: Es pot trencar la cadena i introduir nous temes i que altres autors segueixen aquells temes.

4. La Forma: Un haikú

Cal que siguin poemes molt breus: haikús, tankes o similars. (com a molt 4 o cinc versos)

5. Quantitat: d'un 1 a 7 haikús.

A diferència de les edicions anteriors que hi havia la possibilitat d'escriure un nombre il·limitat de posts, en aquesta ocasió, qui vulgui participar podrà escriure mínim 1 a màxim 7 haikús.

6. Temps: De l'1 de desembre al 25 de desembre...podeu penjar el vostre haikú quan us vingui de gust.

7. Etiquetes: Aquells qui programeu un post recordeu que seria recomenable posar com a etiqueta: "haikús nadalencs 2011"

8. Idioma: català, castellà...(Si algú escriu en anglès o altres idiomes, poseu-ne la traducció)

9. Tothom està convidat a participar-hi, però aquell qui participi, entenem que intentarà respectar aquestes quatre cosetes bàsiques.

10. Qui no estigui d'acord amb les 4 cosetes bàsiques, em sap greu, però haurà d'esperar a les normes d'una propera convocatòria.

EEIII, BENVOLGUTS I BENVOLGUDES...US ANIMEU A PARTICIPAR A L'OPERACIÓ HAIKÚ NADALENCS? VINGA, SOM-HI!

(Per trencar el gel, un servidor de vostès ja ha programat un parell d'haikús per demà la nit...a partir d'aquí, que la sort ens acompanyi i bones festes!!!)

Proposta blanca (Comunicat)

Ara fa més de quinze dies, a mig camí entre la tardor i l'hivern, l'advent i el Nadal, un servidor de vostès se li va ocòrrer la idea de proposar una nova tanda de versos abans de Nadal. Vaig pensar que seria una bona manera de donar una mica de "vidilla" a aquest espai i de pas, en aquests temps tan negres, una manera bonica de desitjar-nos, entre els i les poetes blogaires que han escrit alguna vegada en aquest espai, desitjar-nos unes bones festes!

No sé si és un d'aquells moments de lucidesa mental que se t'acudeix una idea, et llences a la piscina i penses: i per què no? I és així com vaig escriure el post anterior. Només sóc un humil poeta blogaire que vaig descobrir tard aquest espai, abans dit "Personatges itinerants" i després "Itineràncies poètiques". Sí, ara ho recordo, el vaig descobrir tard aquest espai, i durant un temps he seguit d'aprop algunes propostes que s'han generat, de les quals vaig tenir l'oportunitat de ser-ne partícep en una convocatòria ja que la Carme em va convidar i em va animar a participar-hi.

En el temps que porto a "la Catosfera" ja he participat en vàries històries col·lectives; totes tenen la seva part d'interacció interesant. Hi ha moments molt positius i agradables. Però també cal dir que m'he emportat alguna que altre sorpresa, imprevist i decepció.

**************************

Espero que el post anterior no fos una sorpresa per tots plegats. Simplement era una proposta. Per aquelles coses que passen, de forma precipitada, vaig penjar primer el post i paral·lelament vaig enviar el correu a la Carme. Algú amb bon criteri li va semblar estrany que la Carme en sabés poca informació de tot plegat. I aquest algú tenia raó: ens oblidem que determinades pàgines i blogs on hi ha més d'un coautor, també hi ha un administrador/a o creador/creador/a. Admeto el meu error i demano disculpes.

La Carme Rosanas és una persona enèrgica i molt generosa i li va semblar prou bé la proposta.

Agraeixo els comentaris positius del darrer post. Crec que us va semblar prou interesant la proposta. I davant tot plegat, si algú s'anima...per què no ho tirem endavant?

********************

Tot té un principi i un final. La creació, el manteniment i la dinamització d'un espai i molt més si és col·lectiu comporta molta feina, esforç i temps. Potser per això admiro la tenacitat, les ganes i l'entrega d'alguns blogaires que han sigut motors a la Catosfera i la resta n'hem estat còmplices i a vegades també partíceps...Els jocs literaris d'en Tibau, les Històries veïnals del veí de Dalt, els relats conjunts, el blogaire invisible del veí de Dalt, els premis Cats, el Pessebre 2.0 de Mon i un llarg etcètera. Darrera cada proposta hi ha un motor i la feina d'un motor en deteminats moments pot ser esgotadora. Potser per això vull agrair la generositat i el temps que la Carme ha dedicat a aquest espai.

***************************

Determinades propostes a vegades moren d'èxit. És bonica la idea de compartir quelcom amb algú que també té les mateixes afinitats. És bonic crear vincles, interactuar, compartir i sobretot que et llegeixin i que algú es prengui la molèstia de perdre dos minuts en només llegir el que has escrit sinó també en comentar-ho. Potser aquest espai en les darreres convocatòries ha mort d'èxit? No ho sé. La Carme té la seva pròpia teoria. Determinades dinàmiques poden arribar a matar un blog. Confesso que quan vaig participar en una de les convocatòries em va semblar la idea de partida molt bona però també em va esgotar obrir "el google reader" i comprovar que en molt pocs dies s'havien arribat a escriure més d'un centenar de poemes. Bé, això no hauria de ser pas negatiu, oi? La creativitat sempre ha de ser quelcom positiu. Una cosa és la creativitat ben dosificada, amb temps per ser llegida, comentada i digerida i l'altre és l'allau diari de poemes. Confesso que en aquell moment se'm va fer una mica agobiant el seguiment de tanta productivitat. També confesso que vaig llegir en aquell moment alguns escrits molt interesants i de gent que té molta fusta. (evidentment he dit el pecat però no diré el pecador!!! Què us pensàveu que us diria quins poetes d'aquest espai m'han atrapat...ja, ja,ja...això m'ho guardo per mi!)

S'han escrit bons poemes...però també (segons el meu parer) determinades dinàmiques han fet que aquest espai en determinats moments hagi pogut morir d'èxit i matar una bona idea.

************************

Perdoneu que sigui una mica subjectiu en tot plegat. Abans d'engegar una nova proposta, crec que valia la pena comentar aquestes coses i deixar les coses clares. Davant tals antecedents, una proposta improvitzada, entenc que pot ser una idea una mica boja i pot fer una mica de por.

Entenc que en els correus que vàrem tenir amb la Carme pensés...però vols dir? Una proposta sense invitacions, amb pocs avisos, poca publicitat...Una proposta improvitzada, espontànea...i per què, no?

Si no hi hagut un recordatori previ...pot ser un suïcidi potser? Si són 4 els que s'han compromès ha participar no quedarà pobre? I la gent que no se n'hagi assabentat no es queixarà?

Sí, ho confesso. Tot plegat té un risc.

Qui hagi estat al "lloro" de tot plegat fantàstic. Qui vulgui participar, benvingut. Qui se n'hagi assabentat tard i vulgui participar, endavant. Qui se n'hagi assabentat tard i es vulgui queixar que es queixi...Si al final només s'escriuen 4 haikús i poc comentats. Benvinguts seran. Però almenys seran els 4 haikús més llegits. (almenys per part meva!)

(Però com he dit abans...crec que s'ha pecat d'un excès de productivitat...i al final, com passa amb la majoria de blocs i propostes. S'escriu molt. Es llegeix poc. Es comenta menys. No ens enganyem...és el mal actual de la catosfera. És tanta la voracitat i la producció diària de posts...que a vegades és fa difícil seguir tots els posts i tots els blocs. Perdoneu el comentari; però algú ho havia de dir!!!)

Qui conegui la dinàmica d'aquest espai, si som gent civilitzada, i un cop haguem recordem les quatre normes, que podreu llegir en el proper post...per què una proposta espontànea no pot sortir bé? Té el seu risc. Tinc la plena confiança que els devots d'aquest espai sabran crear el caliu necessari perquè els haikús nadalencs puguin desenvolupar-se fluidament.

****************************

Que quedi clar que un servidor de vostès no pensa fer de motor de res. Simplement vaig proposar una idea, que amb el consentiment de l'administradora de l'espai, hem decidit tirar endavant i per fer-ho recordarem quatre normes bàsiques. I com a molt per trencar el gel escriuré el primer haikú. A partir d'aquí..."alea jacta est"!

Un servidor:

Gabriel

************************

Que la sort amics i amigues poetes blogaires ens acompanyi!!!

US ANIMEU A PARTICIPAR?

Proposta blanca (Haikús nadalencs!)

L'altre dia vaig veure un anunci a Tv dels congelats la Sirena i ja anunciaven llagostins per Nadal. Déu meu, falta poc més d'un mes i mig. Com passa el temps. Avui ha sigut un dia amb un número màgic (11-11-11) i he pensat que la cosa nadalenca també té moltes coses màgiques i que és una època que convida a escriure molts versos. He pensat que estaria bé fer una nova ronda de versos itinerants.

Data d'inici de la nova ronda: 01/12/2011

Data final: pels volts de Nadal

Versos curts com per exemple...

Haikús Nadalencs!

Ja sé que encara falten molts dies però se m'ha ocorregut ara mateix i he pensat que durant tot el mes de novembre tots els poetes i les poetes itinerants d'aquest espai podríen dir-hi la seva i entretots pensar una proposta original pels volts de Nadal. Que us sembla? Us animeu?

20 anys sense Montserrat Roig

Vaig  llegir  El cant  de la joventut  de Montserrat  Roig,  l'any 1993,  un parell d'anys  després  que  ella  fos  morta. Jo  tenia 40  anys,  i  com si fos  adolescent  em vaig  enamorar  d'aquesta  Mar,  de qui parla  en el fragment d'aquest d'aquest  conte,  que es  diu així:  Mar.  I  el meu amor  per  aquest  personatge,  no  ho dubteu  pas,  venia  també  de l'enveja,  encara  que jo m'entestava  a  imaginar  que venia  perquè  em recordava  molt  i molt  una  meva  amiga...  que  també.

carme

"Ella no es  deixava dominar, però no perquè s'hi rebel·lés, ella no es  deixava dominar perquè  tampoc no dominava  ningú.  La seva  actitud no tenia a veure,  doncs,  amb el capteniment estudiat  de  la dona alliberada, la dona antiburgesa. Potser el meu amor va néixer  de l'enveja de saber  que jo mai no seria  així, perquè de vegades l'amor neix de l'enveja.  I aviat  vaig pensar que havia  vingut  d'una altra  galàxia.  No podia entendre,  si no,  com vivia, sense  projectes,  sense  demà, sense cap teoria, sense reflexionar  sobre la repressió  dels nostres  anys joves, de com ens havien estafat, només  enraonant de com n'havia estat  de feliç, quan era  una nena, tot aplicant les  nostres  teories, les de les dones assenyades, les  teories que la nostra por i,  també, el nostre ressentiment ens impedien de deixar en llibertat.  Se'n reia, de mi,  se'n reia quan jo li deia  a ella  que era  feminista  sense  saber-ho, i també  es  rifava  de mi quan li confessava com admirava  la intel·ligència i la cultura, i que allò que més  m'havia  atret  d'en Ferran eren  aquests  dos aspectes.  Em demanava amb sornegueria, "¿vols dir que no t'estàs  amb en Ferran  perquè tens molta por?". No em deia  quina classe  de por, però ella i jo sabíem a què es referia."

Per  segon any  consecutiu,  hem guanyat  un  premi cats  al blog  comunitari.  Aquesta  comunitat  poètica  té  molta  força  i molta  empenta.  Moltes  gràcies  a  tots,  els que han votat  cats,  i sobretot  els  que  feu les Itineràncies  poètiques.

SOM UNA NACIÓ!

SOM UNA

NACIÓ!