DESNONAT

Darrera aquesta porta visc,
esporret, sense res,
només tinc la vostra veu al carrer,
que em protegeix
i fa de sostre.

Darrera aquesta porta visc.

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

Hi guardo les meves misèries,

mantinc les meves lluites,

resisteixo, sobrevisc.

I cada dia l'obro i surto al món,

em penjo un somriure 

i la capa de fe i esperança

en que tot pot canviar,

en que no s'ha d'abandonar la batalla,

ni tant sols baixar la guàrdia

per trobar el camí segur,

planer i asfaltat

que farà gustós el camí de retorn

cap al darrera d'aquella porta 

que tornarà a ser plena de serenitat i calma

i serà sense cap dubte

un altre cop vida.