Darrera aquesta porta visc,
esporret, sense res,
només tinc la vostra veu al carrer,
que em protegeix
i fa de sostre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Motes veus al carrer poden fer un bon sostre...
ResponEliminaMolt bona, Montse, (trobo a faltar la paraula esporret, que havia vist de cua d'ull mentre "coïes" el post... :D
ResponEliminaGràcies per venir!
Carme, m'agrada el teu comentari i he afegit la paraula pallaresa esporret.
ResponEliminaNo sé si és només pallaresa, jo que conec moltes persones del Pla d'Urgell, l'he après d'elles, i sempre m'ha agradat, no sé si deu ser de català occidental, així més general...
EliminaDe tota manera, gràcies, per tornar-la al poema. :)