Nit de Sant Joan

Dia llarg, nit curta

nit que entre foc i aigua

celebrem cada any;

ahir a la platja,

avui al camp.

Saltant la foguera

i bevent xampany.

Entre trons i coets

i mossegades de coca...

Ara il·lumina un estel,

ara beso la teva boca...

Quants somnis, aquelles nits!

Quantes vetlles viscudes,

tot ha cremat! era el destí

ara vivim nova aventura,

sento que estàs amb mi

ja no necessito foguera,

ni coets, ni cava ni coca,

estàs aquí, en mi

i això és el que importa.                                           imatge: enmimundodepalabras.blogspot.com

llum

La primera llum de matinada

entra per l'ample balconada,

els ulls volen enxampar-la.

Mandrós el cos encara,

la pell als llençols enganxa,

té tot l'Univers a la cambra.

Un bri de llum la vessa.

Llisco poèticament

                                         (Seguint l'Eduard)

Llisco poèticament i m'escapo per cames.
Presonera del fat, la pluja aigualeix la meva finestra.
A fora, el paisatge és fosc.
Amb ulls somiadors, sí i també, potser, amarats de llàgrimes,
veig la llum càlida d'estiu.
Dels replecs del cor retornen cançons velles.
Qui em retreurà que vulgui jugar amb els colors i
rabejar-me en els records?
De pous d'un pam de llot i inútil, els camins en van plens.
Com diu la cançó, sóc vella i sàvia i
amb un bri de llum en tinc prou per no ofegar-me.

El miratge a la mirada

Tenies el miratge a la mirada,
sobre el pou on els teus vells somnis
mirallegen cada matinada,
on canten aus rares les cançons
que es van perdre als plecs del cor.
Quins seran els nous recers
on dipositaràs el fred dels dies
que s'esmunyen com ombres furtives?
Quin serà el doll on vessi la claror
que ha d'il·luminar-te de bell nou
l'esguard que busques en el llot?
Potser has buscat la llum a fora,
en la densa i obscura vegetació
de les serralades que van néixer
en els sotracs dels terratrèmols.
I potser en canvi tens una pregunta
que nia imperceptible la resposta
en el terreny obac on t'empares
i lentament llisques i t'escapes.