Dia llarg, nit curta
nit que entre foc i aigua
celebrem cada any;
ahir a la platja,
avui al camp.
Saltant la foguera
i bevent xampany.
Entre trons i coets
i mossegades de coca...
Ara il·lumina un estel,
ara beso la teva boca...
Quants somnis, aquelles
nits!
Quantes vetlles viscudes,
tot ha cremat! era el
destí
ara vivim nova aventura,
sento que estàs amb mi
ja no necessito foguera,
ni coets, ni cava ni
coca,
estàs aquí, en mi
En aquesta flama i cremem totes les coses negatives d'aquest any, després agafats de la mà , saltarem la foguera mentre els estels juguen amb les espurnes dels petards.,..
ResponEliminacaptant l'essencial.....el temps passa i les prioritats canvien
ResponEliminaUna nit de Sant Joan per aclarir dubtes sobre qui i què és important.
ResponEliminaQue bonic!!! l'ara és el que compta i l'amor el més important...
ResponEliminaTot arriba fent camí... de vegades fins la resposta ja no juga amb petards... i es consola en tenir el que importa.... ara, el consol de tenir. anton.
ResponEliminaÉs bonic, des de la carena, veure els coets confonent-se amb els estels i el soroll en petar que ens arriba de lluny ja sembla música de nit.
ResponElimina