El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Provo de seguir la Carme.
ResponEliminaCom una segona infantesa... quanta raó que tens... jo sempre dic "només jugo", deu ser això.
ResponEliminaGràcies, Helena!
Un país de poesia on poder-hi jugar, m'agrada!
ResponEliminaEstà bé viure una segona infantesa, a veure si podem millorar alguna cosa que no ens hagi fet el pes, de la primera...
ResponEliminaFer poesia és jugar amb les paraules. L'infant que portem dins viu en terra de meravelles...
ResponEliminaAquest bloc està ple de portetes que ens diuen: Entra.
Com t'expliques!
sempre és bonic veure's en un poema i reviure
ResponEliminasempre és bonic veure's en un poema i reviure
ResponEliminaEt segueixo, Helena. M'enduc el "t'estava esperant" tal qual, i el concepte de les imatges invertides... encara que sigui amb altres paraules.
ResponEliminaQui pogués reviure altre cop l'infantesa, Encara que quan ja sóm grans hi retornem amb algunes coses.
ResponEliminaQui pogués reviure altre cop l'infantesa, Encara que quan ja sóm grans hi retornem amb algunes coses.
ResponElimina