LA PLATJA DE L'OBLIT

LA PLATJA DE L'OBLIT

Només el frec d'un vell miratge
em resta del naufragi,
unes minúscules gotes de reixiu
s'escolen per la ploma,
la pell d'una imatge migesborrant el somriure
i una llunyana sensació d'haver viscut.
No res, només el frec d'uns mots
arribant a la platja de l'oblit.

Seguint Helena Bonals

ENFOLLIDES AIGÜES

ENFOLLIDES AIGÜES

T'estenc la pell
perquè navegues les amagades mars
d'un litoral ansiós,
però no t'endinses mai
per les enfollides aigües dels meus somnis.

(Tot seguint Barbollaire i Fanal Blau)

LLOPIS, LLOPIS

Llopis, Llopis,
Els ulls del llac és lleuger de llegir
o et fan pampallugues les lluernes
que collen la llum d'una lluna llaminera
de lletres i llepolies?
Com a llorer,
lletres lluint als llibres.

Palatalitzant-me amb tots.

TANKA DE L'ENGANY

TANKA DE L'ENGANY

La millor posa
per a l'ull freturós
que en la recerca
pels abismes de l'ànima
troba la freda foto.

(Seguint Barbollaire)

UNA VESTA RÒNEGA

UNA VESTA RÒNEGA


Una vesta rònega
com a pell de pols
perquè la color no em trobe
quan mastegue la cançó del cansat
com una salmòdia pesada i lenta;
cap llum entre els dits
que separen els òssos dels vençuts.

UNA MAR MASSA AMPLA

UNA MAR MASSA AMPLA

Presoner de la intempèrie

cerque a la palpa la riba

que em retorne la finitud;

sóc sang que navega

en una mar massa ampla.

VISCA LA FALÇ

Bon colp de falç

no vull la pax romana

bon colp de falç.

Llaurant la llum

Amb la mà ferma

obrirem quatre solcs

de terra lliure.

LA SANG VOL SANG

LA SANG VOL SANG

Veus la ferida

com maula vora mar?

La sang vol sang.

ENTRE LES OMBRES

ENTRE LES OMBRES

He elevat eucarísticament els somnis

i humilment els he dipositat als teus peus,

m'he despullat de fang i vides

per submergir-me nu i pur

per les argentades aigües.

Ara, ebri de llum i respostes,

només desitge el bàlsam amable

que et brolla entre les ombres, Selene.

ITINERÀNCIES POÈTIQUES: GEL I FOC

GEL I FOC

Incaut obriràs la finestra

i per sempre més els peus

dansaran entre el gel i el foc.

DONACIÓ

A les butjaques,

entre forats i penes,

encara un mot.

ABOCA'T ALS PÈTALS

Aboca't als pètals dels meus ulls

i digues-me, bon amic,

si encara hi són les petjades

d'aquell infant de la Vall.

És que em costa trobar

la difícil consistència

del tacte de la rosella.

PARAULES D'AIGUA

Vull paraules d'aigua

que alimenten el riu,

vessem-hi precs i dicteris

perquè cresca la gran serp;

quan l'ofidi serà gran

no hi haurà ponent que l'asseque

i estrangularà el brau.

Vesseu les paraules al riu

perquè eixample les ribes

i li cresca la malícia necessària.

Paraules d'aigua

i pits encesos

que la serp ens espera.

LA LLUNA LLOSTREJARÀ LA TERRA

La lluna pren
els fils dels nostres somnis
i trena un pont
des del legítim clam
fins a la llum més pura.

L'ESPILL

Soroll de rovell en el vell rellotge, Ell;
portentosa explosió provocant el cant, Jo;
entre tots dos el miracle de l'etern miratge, el mirall.

JOGUINA VEÏNA

No vull sou
per posar al bou
el ruc com a jou,
que amb el joc en tinc prou,
que no em mou
ni el gall ni l'ou,
que és la terra que em cou
en el dur i en el tou.
Tant si fa sol com si plou
dau-me un tassó de brou
que el poema ja es clou.

CÀNTIC DE LA TERRA

Hi ha un temps per a les paraules de blat,
taula parada i riure de celler;
també hi ha un temps per als mots encesos,
els braços units i el càntic de la terra.
Que el vi ratlle quatre vegades el groc forment
i la gent balle lliure cara la mar.

CATEDRAL DE LA PENA

Arrossegava l'ombra

per les voreres de l'ànima,

fàbrica i engany a l'esquena,

i al davant un got de vi

en la taverna del barri,

catedral de la pena.

EL CRIT DE LA TERRA

Faig farina d'un blat antic
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.