Divendres 15 de gener començarem.

Ja  som 18.  Al post  anterior  podeu  veure  al llista.

El  dia  7  de gener  s'acaba  el termini per  apuntar-se  i el dia 9   repartiré  el temps  i les intervencions  de cadascú.  En  altres  paraules:  faré el calendari.

Farem dos  torns:  del  gener  al març  i  del març  al maig.

Si  algú  més  vol ser-hi,  encara hi és  a  temps!   Fins  aviat!

Farem  com l'any  passat,  que  vam marcar  una llargada  màxima  de  400  paraules.

Història gener-març 2010

• Cada  participant  aporta  un personatge, en una primera  volta  per  ordre  determinat  prèviament,  quan sapiguem els que som.
• En dues  voltes  més,  els  personatges es  poden  anar barrejant,    cadascú  pot  utilitzar  el personatges  o personatges  dels  altres participants   i anar lligant-los  tots  en una mateixa història.

• Cadascun ha d'intervenir  3  vegades.
• S'ha de seguir  l'ordre,  el mateix  en les  tres  voltes.
• Cadascú  sabrà  en quin marge  de dies  pot  penjar el seu post.
•  Es  poden utilitzar  els personatges dels  altres,  en el moment  que vulguem.
• Podeu  apuntar-vos  als  comentaris  d'aqui,  de Col·lecció de Moments  o  al meu mail.
• Si  no som més  de  10,  farem una sola tongada,  si som més  en farem  dues,  ja que  tants personatges    complica  massa  la cosa.

De  moment  som  (per ordre  d'aparició):

1. Fanal blau
2. Cèlia
3. Vicenç
4. Arare
5. Coses 2
6. Josep Manel
7. Mon
8. Elvira
9. Cesc
10. Glòria
11. Anton
12. Xexu
13. Vidapervida
14. Zel
15. Veí
16. Laura
17. Laura  T
18. Carme

Roda poètica 2009

30 dies

15 participants

131 poemes

1.841 visites

moltes complicitats i encara més somriures.

Gràcies a tots, una vegada més.

tots els colors (zel)

camins de seda
aurores màgiques
petons llaminers
boscos de fades
besades d'aigua
cançons sense so
tempestes d'amor
aires de música
llenç d'aire dolç
sorres manyagues
tots els colors
en un blanc d'harmonia

MÀGIA... AIXÓ ÉS MÀGIA!

Ulls brillants

llegint els mots

dels altres.

Dits lleugers

escrivint paraules

des de teclats distants.

Sentiments que es barregen

tendreses que es gronxen

i versos que es trenen

amb la màgia d’un instant.

Uns acaronen als altres

mentre jo sento dins meu

un cor que batega amb més força,

i una ànima que somriu.

Aquesta barreja

màgica i tendre,

és el que ha estat

la Roda Poètica

dels Personatges Itinerants.

Sense la màgia.... Joana

Foto: Joana

Sense la màgia

dels teus dits

ni la màgia

de les teves paraules

no m'hauria gronxat

de nit,

rere el vitrall dels teus ulls.

A la falda d'un balancí

m'he esmunyit dolçament

entre coixins d'emocions,

espurnes de llum,

fal.leres i anhels,

a recés de la teva ombra,

a aixopluc del teu batec...

Sense la màgia de les paraules

no hauria fet cap vers

ni teixit la Roda Poètica als

Personatges Itinerants!

MA -- GIC. de l'Anton. Acomiadament de la Roda.

Tren Groc

Els meus improvisats trenets. Feu d'estacio uns instant per baixar els personatges i el bagatge.

Una abraçada a tots, els que han col·laborat, ens han posat comentaris i als que ens han llegit. El meu agraiment personal per tot el que he sentit durant aquest mes. Gràcies de cor a tots.Anton

30 – 6 – 09
Allarguem la MA
en el moment màgic
i ajuntem els dits
i en aquest pessic
trobarem el GIC
M A --- G I C

Quanta MÂGIA heu tingut
Paraules de bell contingut
fent camí amb els PERSONATGES
ITINERANTS que han sigut
fidels quants han volgut o pogut...
donants lliçons i mestratges.

NOVESFLORS donà PER –FUM
No senyor, bona olor i bon PERFUM
Que és el que una flor ens dóna.
Sent nova flor persona

La JOANA no és pas l’ANA
Per molt que digui JO – ANA.

L’ ANNA s’escriu sense eRre
Per que no és un verb
No en porta pas darrere.
Tot ho voleu saber... !! ?
Però sí que és cap i cua
Va seguint la seva rua
Caminant
Amb A i eNe, i la eNe i A

La ZEL no n’és pas zelosa
Zelosa, sí, del que fa
És constel·lació preciosa
En el CEL del seu treball
I aquí ha dat la requesta
Amb tota la seva orquestra
Déu ni do que ens ha dictat.

FANAL BLAU diu que és blau?
Per que porta Amor i Pau?
Per que si pinta, FA ANAr’L BLAU?


Transparència té la CÈLIA?
Que no, que no, que no CE( se) LIA
Amb la CÈLIA ... ta...ta .. xan!
C E L --- h I - h A

ASSUMPTA, no és fembrileta
Ha fet la seva feineta
Amb cura i ben distreta,
Ella diu que és discreta
Jo dic que és ASS
Que ASS UMPTA ( untar)
I que ja dins seu barrunta
De fer-se ASS de poeta.

I la CARME,
És la noia admirable
Que t’ajuda fins al fi
Puja al CAR que engego ara
M A R (que) C E jugada
Sens perill.
I és la C R E MA
En el pastís

A totes us dono gràcies

I a directora i demés

us envio un amorós bes.

I que els nois em perdonin

que a la llista no els he posat

o deixo i que es consolin

no m'hi sento ben armat,

però a tots l'alabança

junts hem estat en la balança

tots de cor hem ajudat.

Una forta abraçada

en dia de comiat

La màgia és realitat, per Assumpta

Més enllà del gest,
més enllà d’allò tangible,
hi ha un món màgic on tot es possible
i on tot és, també, veritat.

Jugant amb les paraules
es poden enviar abraçades,
es poden transmetre somriures,
es pot compartir força i esperança
i és igualment sincer
i és també de cor.

Es pot donar la mà
a l’amic en la distància...
perquè, amb les paraules,
la màgia és realitat.

Màgic... per barbollaire

Paraules de transparència
irisada.
Falsa fragilitat efímera
que enforteix i allibera
els dins.

La màgia del ser:
com els somriures.

Com les esperances.

Com les abraçades
fetes més enllà del gest.

Dolç brunzir que ens acotxa.

La remor del bes
en el mot dibuixat.

Màgic el vostre moment

Màgic el moment fugaç d’inèrcies pautades i lletres ensucrades,
Màgic el moment de la foguera dels ulls de nines petites.
Màgic el moment de la poesia redactada per un bàtec.
Aurores, flors i llacs, sentiments sentits, tremolors i senzillesa em porten vora del vostre màgic moment.

Mâgic el moment de Carme

Màgic el moment

de trobar uns mots

per fer-los teus.

Màgic el moment

on els veus créixer

i fer-se vers.

Màgics els moments de lectura

lenta i privilegiada.

Màgic el moment de ser com un,

com les ànimes bessones.

Màgic el moment dels

poemes impacients.

Màgic el moment

de compartir tantes tendreses.

Màgic el moment

de fer-nos transparents

en quatre versos.

Màgic el moment

de tenir-vos a prop.

Màgic el moment... de Fanal Blau

Que res no és fosc,
ni res prou clar.
Però hi ha fils de teranyines
que ens permeten
l'equilibri en la llum
i ens donen els somriures
de la màgia.

Màgic el moment,
bonic trajecte.

AL MIRALL DELS TEUS ULLS per l'Anna

Imatge treta de Google

I el reflex del meu rostre

en el mirall dels teus ulls,

fa el desig molt més fort

i enllacem els dits

quasi d’inèrcia

mentre m’apropo al teu cos

i em beses els llavis.

I així dolçament

ens gronxem

en el balancí

de la vida.

En el mirall - Anton

En el mirall del vitrall,

hi han ombres reflexades

son els teus ulls que em miren

amb desig de besades

Ens gronxem Barbollaire

Ens gronxem

al ritme de besades,

sota l'ombra d'una fal·lera

dibuixada de rialles.

En el mirall de Fanal Blau

En el mirall
endevino rialles
de tendresa.

Balancí
de petons
i fal·leres.

En el vitrall - Carme

Imatge i vitrall de Joan Grau

En el vitrall dels teus ulls,

bec el riure silenciós.

Nostàlgies vénen i marxen

com esfilagarses d'un sucre

que se'ns desfà entre les mans.

Veig espurnes de colors,

de tendresa, de misteri,

i d'altres que no conec, encara.

En el vitrall dels teus ulls

hi gira tot l'univers.

Batec, de Joana

I el cos s'amansa

rere el vitrall dels ulls

sense tel ni llàgrimes,

només espurnes de llum,

que juntes, ens ajuden a bategar.

El cor respon, parla...

És el lloc on
ens aixopluguem
quan necessitem descansar

l'ànima!

Llum d'esperança, per Assumpta

En la nit trista
una espelma està encesa.
Porta esperança.

La llum reflexa
ben a prop del coixí.
i el plor marxa.

HA CRESCUT EL RESUARDAT VIARANY ... de lAnton.

foto propia

27 – 6 – 09
Ha crescut el resguardat viarany
ple de còdols que inestabilitzen
el meu pas escadusser pujant la costa.
Cada pedra un any passat
que ha relliscat i ja no retorna.
Quant de reble he trepitjat ...!!1
I el meu peu ni compte es dòna.
El marge aguanta el passat
Pedra i reble de records.
..................

Això queda aquí d'en Cesc

Correspondre o no correspondre, vet aquí el secret,
plorar o somriure, gran enigma d’una veritat que es clava.
Em correspon l’ombra de l’arbre de la nit trista llampegant
les faroles amb el pas candent del qui llegeix la seva pròpia vida.
Matolls d’un ser ajagut al seu sí corredís com el vidre on vaig escriure que t’estimava i confesso entre copes de la barra del record que encara t’estimo.
Temps era temps, nit passatgera, porta’m vora al coixí de la meva llum.

a recer de la teva ombra (zel)

tu no ho saps, no cal... però...
la teva ombra és el meu abric a l’hivern fred,
m’aixopluga quan hi ha tempesta,
em fa costat en les nits tristes,
m’amaga el sol quan m’enlluerna
i m’agombola en temps feixucs
i m’embolcalla en les tristeses...
tu no ho saps...però t’estimo...
la teva ombra sí, i em correspon

Hi ha racons arrecerats de Carme

Hi ha racons arrecerats

de qualsevol pluja

i de tota ventada.

Immensament petits.

Racons on dolçament

passen els minuts sense esgotar-se mai.

Preservats de llàgrimes i tristors,

hi ha racons arrecerats

on el dia i la nit

es barregen en un bes.

MONS DE MELANGIA, de Cèlia

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

SI PLOU, de Joan

Si plou no ploris
fins que s'acabi el camí,
fins que a grans glopades de negra nit
puguem renéixer com una estrella
entre la llum primera del matí.
El temps degotarà com l'aigua
en els vidres de les finestres
fins que només quedi la lluna
il·luminant els nostres cossos arraulits.

I ens gronxarem....Joana

I sota el sol de la nit

ens calmarem

de pors i neguits...

Ens gronxarem asseguts a la branca

d'una figuera

fins que toquem els estels

amb la punta dels dits...

La lluna coqueta i màgica

no ens deixarà.

Sap que no ens podem distreure

amb jocs de mitjanit.

Que mentre ens gronxem

ens podem mirar però no, tocar!

Si vols dormir de l'Anton

La boira ja no hi era,

una flor l'havia esfumat.

Ara no em fa por la boira

tinc l'amor al costat...

Si vols dormir no et desperto,

calma tindras eixa nit,

seré el guarda que et guarda

per calmar sempre el teu neguit.

EL TIC - TAC EM FA PENSAR... de l'Anton

25 – 6 – 09
El tic-tac em fa pensar,
és el cor o és el temps?
Cada peuada un tic-tac
que em senyala insistent.
Cada respir un esclat
que prepara el següent
Cada encontre un abraç
que retroba un altre bes.
I... avanço en les meves pors
foragitant les foscors
Que em reporta cada nit
aquest tic-tac prepotent
Que demorar no em permet,
insolent, cinglant-me a seguir..

nit (zel)

si el dia em porta llum,
que avui em fa nosa,
tancaré el ulls altra vegada
per entrar a la fosca i al son, a les palpentes,
quan dormo, l’odi no treballa,
la por i la mort s’allunyen,
estranyament foragitades dels meus somnis
(sóc aquí, però no em despertis...)

Sota el sol de la nit

Imatge: Maxfield Parrish

M’aixecaré del llit per veure l’alba
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.

ESCLAU DEL TEMPS, del Joan

Deixaré que la fosca passi,
que em travessi la ment extraviada.
Deixaré que la llum que neix de l'alba
foragiti la por de la nit.
La por és un miratge de la ment,
un pesat i negre vestit.
Deixaré que la fosca passi,
que la claror de l'alba m'il·lumni,
que faci nèixer la llum dins meu.
La llum foragita la foscor.
Renaixeré quan la nit marxi
esclau com sóc del pas del temps.

informes (zel) (perdoneu-me la rima fàcil...)

el temps ha passat lleuger
tardor, hivern, primavera, estiu i...foguera,
el curs ha arribat a la fi
ara estic sola, no us tinc, només un paper em demana
que posi en poques paraules una nota per decret...
paraules...dir, callar, sentenciar?
un bocí de vida junts, tots els moments que hem viscut,
après, lluitat i plorat, les troballes, les rialles,
els teus ulls, i els teus, i després, tantes mirades...
paraules que no diran res, o ben poc
d’un vincle tan ben trenat, tanta feina compartida,
d’un estimar sense mida, d’un acceptar a contracor
que la vida reparteix tot dividint per naixença...
(els dons, primera injustícia)
uns ho tenen ben planer,
pels altres tot és feixuc, sense sort al joc dels gens
perduts entre signes ignots, lluitant amb suor per aprendre...
quines paraules regales, quan se’t demana jutjar?
però sé que la màgia és meva, i sabré fer bona tria...
només demano que els fats em donin paraules a mida...
que tu ets únic, i ell també...i ho he d’escriure al paper.

PARAULES..... de l'Anna

Les paraules,
ressonen dintre meu
les dites i les no dites.

I tot depèn,

de com

de quan

de la perspectiva...

Paraules...
una lletra,
i una altre...
paraules,
que donen esperança,
que fan mal,
que acaronen...

Un arma de doble fil.
El poder de la paraula
és infinit...

Poden ser tot
i no ser res.

En el fons
gaudir d'un silenci...
un gest,
una mirada..

A cops vols dir, i..
no dius res,
o se't entén tot malament.

Voldria,
però
no puc.

Les paraules
no ho son tot,
poden ser tot
o no ser res.

Jo
dic
no dic...

No hi ets...............

LA VIDA ES VIU PER LES PARAULES...de l'Anton

24 – 6 – 09
La vida es viu per les paraules,
com sinó sabria res de tu...?
El teu mirar em cobriria,
la teva alè em xuclaria...,
i jo seria un infant perdut.
Ara tinc la dolçor del llavi que s’acosta
I em diu xiu-xiu. parrup de moixonet.
M’acarona la pell, és mon viure
per això pots escriure
ta paraula dins meu...!!!
I ella en ressuscita nou goig, volguda joia,
sentiments que ressegueixen camins bells.
Oh, àngel d’amor, fem-ne parada...
llavi a llavi, parant el temps.

Ulls - Joana

I les paraules

ens alliberen,

ens encadenen i

ens separen...

Dels llavis surten

i tornen als ulls...

Vessem llàgrimes i besem...

amb el gust endolcit per el temps,

intentant desxifrar el color

dels sentimets!

Esclat

Esclataran camins sota el goig d’un sol tebi
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES