I sota el sol de la nit
ens calmarem
de pors i neguits...
Ens gronxarem asseguts a la branca
d'una figuera
fins que toquem els estels
amb la punta dels dits...
La lluna coqueta i màgica
no ens deixarà.
Sap que no ens podem distreure
amb jocs de mitjanit.
Que mentre ens gronxem
ens podem mirar però no, tocar!
Hi ha un munt d'idees que m'agraden moltíssim, gronxar-se, tocar els esstels... però el millor de tot és calmar-se de pors i neguits :-)
ResponEliminaHem anat a parar dalt d'un gronxador! M'encanta!
ResponEliminaJo també vull gronxar-me... a veure si arribo a tocar els estels!
ResponEliminaVa ...una empenta més i tocarm el cel!
ResponEliminaEl joc dle mirar sense tocar, més sensual i més sentit.
ResponEliminaEs que mirar-se és tocar-se amb les mans de l'anima... Que bonic. Anton.
ResponEliminai és que la nit, joana, té sols màgics...
ResponElimina