La boira ja no hi era,
una flor l'havia esfumat.
Ara no em fa por la boira
tinc l'amor al costat...
Si vols dormir no et desperto,
calma tindras eixa nit,
seré el guarda que et guarda
per calmar sempre el teu neguit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
L'Anton escrivia i jo li copiava els seus comentaris per a un post. Hem coincidit gairebé.
ResponEliminaAnton no et sap greu, oi? m'han semblat tant bonics!
Aquest m'ha agradat especialment, el trobo molt tendre.
ResponEliminaCarme, sa alegria tinc i un ensurt, per que no ho havia col·locat jo, i com un altre dia he comprés desseguida que la teva ma...
ResponEliminaPotser massa recapte, però avui no intervindré, una cunyada ha fet l'ùltima passa i ara que es dalt del cim ens diu adéu..( Vull dir que serem a un enterrament.) Anton.
És molt maco!! :-)
ResponEliminaEl rellotge s'atura un poc fins al nou dia, fins una nova alba...
ResponEliminaBenhaurat aquell que ho troba...
ResponElimina