Itineràncies poètiques: Sota el sol de la nit

dijous, 25 de juny del 2009

Sota el sol de la nit

Imatge: Maxfield Parrish

M’aixecaré del llit per veure l’alba
com si tornàssem junts
de la llum de la nit
el meu cos tot de flors
amb el llençol i l’alba
la fredor d’un racó
una estona trenada amb els dits i la boira
i el meu cos tot de flors
M’adormiré al balcó trenant la boira
com si estiguéssem junts
sota el sol de la nit.

8 comentaris:

Carme Rosanas25 de juny del 2009, a les 21:30
Una preciositat, Noves flors!
M'encanta Una estona trenada amb els dits i la boira...
ResponElimina
Respostes
fanal blau25 de juny del 2009, a les 21:33
noves flors!

has escrit un poema encisadorament bonic...
ResponElimina
Respostes
zel25 de juny del 2009, a les 21:39
El vaig pal.ladejant, el mastego, l'estic digerint, voraç de poemes com sóc...
ResponElimina
Respostes
Assumpta25 de juny del 2009, a les 22:27
El sol de la nit ha de ser preciós!!
ResponElimina
Respostes
rebaixes25 de juny del 2009, a les 23:45
Jo un dia em vaig perdre dins la boira... I una veueta dolça em va cridar... em volia recitar un poema... per estar junts aquella nit fins l'endemà.
La boira ja no hi era,
una flor l'havia esfumat.
Ara no em fa por la boira
tinc l'amor al costat...
.......Anton.
ResponElimina
Respostes
Joana26 de juny del 2009, a les 0:40
Volia continuar "Sota el sol de la nit" i no arribo a temps...
He saborejat el poema més d'un cop, a petits bocins...
ResponElimina
Respostes
Cèlia26 de juny del 2009, a les 16:38
"com si estiguéssim junts...", quina enyorança..., tenen raó quan diuen que s'ha de beure en petits glops!
ResponElimina
Respostes
Anònim27 de juny del 2009, a les 9:00
M'agrada molt :)
ResponElimina
Respostes