RESPOSTA 23 - Tanta claror - Carme R.

Tanta claror se m'escapa dels ulls

en aquest dolç contrallum de la tarda

que et veig i no et veig

vestit d'ombres de mil records

o disfressat de llum que m'enlluerna.

Cada mot, com cada matí,

em duu una nova pregunta.

En cada gest, en cada nit

em sembla trobar-hi, una resposta.

RESPOSTA Nº 22 - CAPVESPRE - Cinzia

Sóc l'arbre de la tardor,

que ha plorat les seves fulles;

la pàl.lida flor humida de pluja.

Sóc el vial solitari,

sense meta i sense somnis;

el sol que no crema i declina a l'horitzó.

Sóc l'ombra amenaçadora,

que s'eixampla en el cel,l

'onda de misteri que envolta la vida.

Sóc el fragor d'un tro,

o la paraula que no escoltaràs mai més;

un bufec deliciós de tristesa:l'enyorança de la vida

RESPOSTA 21 - S'amaga - Jesús Mª Tibau

S’amaga el sol del vespre

mentre el teu braç, a recer del meu,

busca el tacte dels anys.

El desig de carícies, que tant hem sadollat,

ens farà companyia encara,

tot i l’escalfor que s’allunya,

tot i la llum que escapa.

RESPOSTA Nº 20 - Capvespre - Zel

Tendre neguit,
els seus ulls voleien inquiets
amarats encara de la darrera mirada...
i més tard, cloure els ulls
per no perdre el color d’un capvespre
que tot just s’esvaeix, i ja s’enyora.

RESPOSTA 19 - Deixo tènuement - Joana

Deixo tènuament embolcallar-me

pel temps...

Temps fet de vent i solitud.

Deixo aferrissadament acaronar-me per tu.

TU que ets temps, ànsia i

neguit per la meva ànima...

Deixo que la meva pell

sigui el teu recorregut, cada tarda...

RESPOSTA NÚM. 18. Davallarem junts - El veí de dalt

DAVALLAREM JUNTS

Davallarem junts,
a l'horabaixa.
Dins el vell clot de l'obaga.
Allí on ningú ens pot llevar els somnis.
No hi haurà secrets ni miratges,
ni corriols ni dreceres.

Serem rastre esquiu, siluetejant els marges,
alè sense ombres.
El fred d'aquest bosc ombrívol ens hi empeny amb força.
Un nou presagi en una nova era.
En els mots que ens direm,
bastirem un nou alfabet dels cossos.
Escriuré amb traç ferm el teu nom a les pedres.

Davallarem fins el fons, sí,
per alçar-nos de bell nou i amb nova empenta.
Combatrem adagis i sortilegis,
rancúnies i malentesos.
Cendres d'un incendi inacabat.

Davallarem plegats als avencs de la memòria,
allí on es guarden les més belles històries.
La tendresa d'un gest i l'udol d'un bes fendint la nit.

L'endemà, el mantell de la boira ens trobarà
nus i amb la pell mudada.

I serem, ja, per sempre més, una sola presència.