Deixo tènuament embolcallar-me
pel temps...
Temps fet de vent i solitud.
Deixo aferrissadament acaronar-me per tu.
TU que ets temps, ànsia i
neguit per la meva ànima...
Deixo que la meva pell
sigui el teu recorregut, cada tarda...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tènuement melancòlic i temporal, deixo embolcallar-me pel temps i que la meva pell sigui el teu recorregut, tu que ets neguit de la meva ànima! M'encanta!
ResponEliminaQue per molts anys
ResponEliminaet puguis deixar embolcallar...
I que la solitud sigui el vent
que et dugui a la companyia...
I que la teva pell
sigui sempre el
poema de la
mútua carícia...
Salut.
onatge
Amb una tarda no en tinc prou....Necessito un week-end per recórrer la pell!
ResponEliminala teva pell sigui recorregut per arribar a una ànima aixi preciosa!
ResponEliminaDeixo tènuement embolcallar-me en el teu poema. M'hi sento identificada. Neguit per la meva ànima... quin goig sentir-lo, que el sentin.
ResponEliminaJoana tu mai em falles, sempre estàs a l'alçada...
ResponElimina