Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
De vegades és el neguit
ResponEliminael que ens fa tendres...
La darrera mirada
sempre és el núvol
de la nostra pluja
o el sol que ens
fa germinar...
SAlut.
onatge
dins la mirada els colors d'un malenconic capvespre.Dins el cor el silenci de la nit que ja arriba.
ResponEliminam'encanta
Gràcies, Zel, per acostar-te a la quinzena poètica. Sempre m'agraden molt els teus poemes. I si parles de mirades... mmmmm... segur que enyorarem el capvespre.
ResponEliminaOhhh Zel sempre me'ntendreixes sigui quina sigui la teva crida.
ResponEliminaVeus, Zel, com només calia esperar el moment adequat? Sabia que el trobaries. :-)
ResponEliminaZel, molt bonic! uns ulls inquiets ben amarats de mirada i cloure'ls per no deixar escapar res... qui mira així?
ResponEliminaCrec que els capvespres abans d'esvaïr-se ja s'enyoren...Quanta raó Zel!
ResponEliminaFelicitats!