dimarts, 15 de juliol del 2008

RESPOSTA Nº 20 - Capvespre - Zel

Tendre neguit,
els seus ulls voleien inquiets
amarats encara de la darrera mirada...
i més tard, cloure els ulls
per no perdre el color d’un capvespre
que tot just s’esvaeix, i ja s’enyora.

7 comentaris:

  1. De vegades és el neguit
    el que ens fa tendres...

    La darrera mirada
    sempre és el núvol
    de la nostra pluja
    o el sol que ens
    fa germinar...


    SAlut.
    onatge

    ResponElimina
  2. dins la mirada els colors d'un malenconic capvespre.Dins el cor el silenci de la nit que ja arriba.
    m'encanta

    ResponElimina
  3. Gràcies, Zel, per acostar-te a la quinzena poètica. Sempre m'agraden molt els teus poemes. I si parles de mirades... mmmmm... segur que enyorarem el capvespre.

    ResponElimina
  4. Ohhh Zel sempre me'ntendreixes sigui quina sigui la teva crida.

    ResponElimina
  5. Veus, Zel, com només calia esperar el moment adequat? Sabia que el trobaries. :-)

    ResponElimina
  6. Zel, molt bonic! uns ulls inquiets ben amarats de mirada i cloure'ls per no deixar escapar res... qui mira així?

    ResponElimina
  7. Crec que els capvespres abans d'esvaïr-se ja s'enyoren...Quanta raó Zel!
    Felicitats!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons