Tanta claror se m'escapa dels ullsen aquest dolç contrallum de la tarda
que et veig i no et veig
vestit d'ombres de mil records
o disfressat de llum que m'enlluerna.
Cada mot, com cada matí,
em duu una nova pregunta.
En cada gest, en cada nit
em sembla trobar-hi, una resposta.
Apa, quina preciositat...m'agrada això de la roda poètica aquesta, segur que aniran sortint cosetes precioses...
ResponEliminaOmbres i respostes... em sona tant això...
ResponEliminaBuf, Carme, que bonic!
ResponEliminaM'agradaria comentar totes les col·laboracions perquè totes m'inspiren coses a dir, però senzillament no tinc temps. Tots estem abocant sentiment i això és maquíssim. Gràcies per la iniciativa.
és bo que a cada mot del mati ,la nit li doni una resposta.preciosa sort!
ResponEliminaContrallums i clarors de tarda, cada vespre novament es pon el sol i cada matí una pregunta...per què?
ResponEliminaGràcies a tots. Jo el que valoro més de tot això és que em sembla que ems divertim tots plegats.
ResponElimina