dimarts, 15 de juliol de 2008

RESPOSTA NÚM. 18. Davallarem junts - El veí de dalt


DAVALLAREM JUNTS

Davallarem junts,

a l'horabaixa.
Dins el vell clot de l'obaga.
Allí on ningú ens pot llevar els somnis.
No hi haurà secrets ni miratges,
ni corriols ni dreceres.

Serem rastre esquiu, siluetejant els marges,
alè sense ombres.
El fred d'aquest bosc ombrívol ens hi empeny amb força.
Un nou presagi en una nova era.
En els mots que ens direm,
bastirem un nou alfabet dels cossos.
Escriuré amb traç ferm el teu nom a les pedres.

Davallarem fins el fons, sí,
per alçar-nos de bell nou i amb nova empenta.
Combatrem adagis i sortilegis,
rancúnies i malentesos.
Cendres d'un incendi inacabat.

Davallarem plegats als avencs de la memòria,
allí on es guarden les més belles històries.
La tendresa d'un gest i l'udol d'un bes fendint la nit.

L'endemà, el mantell de la boira ens trobarà
nus i amb la pell mudada.

I serem, ja, per sempre més, una sola presència.

10 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. El veí de dalt quan baixa deixa un estol de bells mots amb missatge i metàfora.
    No vull dir res més que seria com trencar l'encant del silenci quan et penetra en la profunditat.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. ...l'alfabet dels cossos...
    un bes fendint la nit...
    la pell mudada...
    Preciosa!
    Che brividi!

    ResponElimina
  4. Allí on ningú ens pot llevar els somnis i es guarden les més belles històries hi haurà transparència eterna i molt espiritual. M'encanta la imatge d'un amor-serp després d'un procés de transformació (o metamorfosi?). Un poema molt bell, preciós!

    ResponElimina
  5. Ja veig veí que e stàs trobant nove s veïnes, i això sempre està bé. La màgia de les paraules. Un poema que toca endins. I que construeix, o reconstrueix, mirant enllà, com a mi m'agrada.

    ResponElimina
  6. Davallarem plegats als avencs de la memòria...

    (a més del sentit, m'agrada el ritme)

    ResponElimina
  7. Cordills per no dir una altra cosa, veí, quina passada...

    ResponElimina
  8. Una preciositat, Veí...
    Magnific com no podia ser d'una altre manera

    ResponElimina
  9. Devallar...és una mica com perdre's...
    Devallem, doncs!
    Preciós Veí!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons