Darrere de la porta visc

Dolores Mayorga

Darrere aquesta porta visc
però no sé
si en puc dir vida
perquè vaig somiejant
tothora somiejant
venturosos indrets de poesia
i el món el porte a dins
miraculós
magnètic
intangiblement real.
Només una finestra oberta al vent
us aboca paraules
però surt a passejar amb la porta tancada
passege pels carrers i vora mar
prepare menges i enraone amb la gent
amb la porta tancada.
No ho saben.
Però ara ja ho sabeu
darrere de la porta visc.




                      

CAPAÇ, APA!

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida.

I en l'estella que s'obre

pas en la carn hi renego,

i en la claror amarga

del peu nu que em trepitja

hi escupo, i en la biga

que em reté el cap clar

jo penjo tota l'amargor

del dia. I hi torno,

en l'estella amb claror

sota la biga.

Damunt la roda.

Em sosté un cos tan clar

que dicta versos al cap,

sense saber què diuen de mi,

capaç de tot si em deixéssiu...

S'han esborrat les petjades

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

S'han esborrat,  les  petjades
que m'il·luminaven la nit,
i  al seu lloc  han crescut 
les  heures  de l'absència.
 Només  em queden panys  
i anelles i  eines  de tancar.
De l'espai dels  teus  ulls,
en faig  un camí.
I així tothom qui vol
pot trucar a la meva  porta
....................................................................Carme

Darrera aquesta porta

Darrera aquesta porta visc, 

però no sé 

si en puc dir vida. 

Massa temps pensant tothora

com pagar allò que ja no tinc

que són el banc i els mals polítics 

qui em fan aquest gran neguit

mal viatge 

mala pensada 

qui va cometre el gran error

de votar uns partits esclaus

de pensaments de mà alçada 

Darrera aquesta porta visc

però sí que sé

que tinc una gran i bella dèria

un dia vam unir les mans 

i ara anirem fent via

cap a la llibertat.
..............................................................Elfreelang