Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida.
S'han esborrat, les petjades
que m'il·luminaven la nit,
i al seu lloc han crescut
les heures de l'absència.
Només em queden panys
i anelles i eines de tancar.
De l'espai dels teus ulls,
en faig un camí.
I així tothom qui vol
pot trucar a la meva porta
....................................................................Carme
S'han esborrat, les petjades
que m'il·luminaven la nit,
i al seu lloc han crescut
les heures de l'absència.
Només em queden panys
i anelles i eines de tancar.
De l'espai dels teus ulls,
en faig un camí.
I així tothom qui vol
pot trucar a la meva porta
....................................................................Carme
Preciós.
ResponEliminaGràcies!
EliminaPreciós.
ResponEliminaGràcies!
EliminaToc, toc ... què es pot passar?
ResponElimina:D
EliminaPassa, passa, Xavi, ets molt benvingut!!!
El camí d'uns ulls, és una bona manera d'arribar a la porta
ResponEliminaEsperem que sí...
EliminaCarme, preciós.
ResponEliminaEncara que es faci fosc i costi trobar la companyia, i no ens quedi altre opció que anar recollint els nostres troços i tot conclogui, arribaré segur a la teva porta.
M'hi du l'instint.
:) A vegades costa trobar la companyia, és cert... però de fet no parem mai de buscar-la. Tant de bo que sigui així... i trobar-la, trucant a les portes que ens agraden.
Elimina