Dolores Mayorga
Darrere aquesta porta visc
però no sé
si en puc dir vida
perquè vaig somiejant
tothora somiejant
venturosos indrets de poesia
i el món el porte a dins
miraculós
magnètic
intangiblement real.
Només una finestra oberta al vent
us aboca paraules
però surt a passejar amb la porta tancada
passege pels carrers i vora mar
prepare menges i enraone amb la gent
amb la porta tancada.
No ho saben.
Però ara ja ho sabeu
darrere de la porta visc.
Com m'agrada, Noves Flors!!! El sento ben real i ben proper, ho expliques de meravella...
ResponEliminaÉs una vida de somnis la que s'amaga darrera la porta, però quan surts els somnis ensopeguen amb la realitat...Sort que per la finestra oberta entra l'aire de la marinada...
ResponElimina