Acotxat per la remor de núvols
t'escolto en la carícia de l'aigua.
Et veig brollar i florir
amb la força d'una mirada.
Amarant-me de la sal
de les teues besades,
em dibuixes camins
com cançons de llum
reflectides en el deixant d'una gota.
I aleshores,
un cop més,
el somriure serà el triomf.
Com la neu més blanca
dels paisatges més estimats.