![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfT64ZNJaEPqAYqpnm4r96uzXW6RrZCUSjnZSEnqVA3R8-0mGJ0r248uTl1jpHlnlXnsZ_z0tmtVdZeiE8dpnF2Q0tADaxZACf0n6a7a4YgBEmz_9zP09TWQlQT8Gt_KdO1w2ztWmO9JE/s400/neu.jpg)
Acotxat per la remor de núvols
t'escolto en la carícia de l'aigua.
Et veig brollar i florir
amb la força d'una mirada.
Amarant-me de la sal
de les teues besades,
em dibuixes camins
com cançons de llum
reflectides en el deixant d'una gota.
I aleshores,
un cop més,
el somriure serà el triomf.
Com la neu més blanca
dels paisatges més estimats.