Enlluernats per les flors
que hem deixat a les pells,
juguem a fet i amagar
entre la suor dels cossos.
Dibuixant constel•lacions
que es perden
en la pregona llum dels esguards.
Omplint el silenci
del plaer
de la fragància de les besades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Apa! quina nit més mogudeta als personatges itinerants! Doncs vinga una altre abans d'anar a dormir!
ResponEliminaM'agafo a les constel·lacions...
Carme!! Això porta una velocitat de vertígen!! :-)
ResponEliminaJo també vull somiar avui amb constelacions de flors!
En el silenci, en el callar també hi habita el plaer quan el tacte té el contacte del riu en les voreres dels canyars que es someten al pas de la carícia de l'aigua.
ResponElimina.........Anton.
M'agrada la pintada de flors. Em recorda un curs que vaig fer de maquillatge corporal.... :)
ResponEliminaSabia que erets un geni, però cada dia ho ets més escrivint.
ResponEliminaM'ha agradat la comparació entre flors i constel·lacions, tens molta raó i no m'hi havia fixat mai!
ResponElimina