dimecres, 3 de juny de 2009

Respostes de Barbollaire


Acotxat per la remor de núvols

t'escolto en la carícia de l'aigua.

Et veig brollar i florir

amb la força d'una mirada.

Amarant-me de la sal

de les teues besades,

em dibuixes camins

com cançons de llum

reflectides en el deixant d'una gota.

I aleshores,

un cop més,

el somriure serà el triomf.

Com la neu més blanca

dels paisatges més estimats.

6 comentaris:

  1. És magnífic :-)
    Quan l'he vist ja fa una estona també m'ha semblat que era molt més que un comentari.
    En un sol poema ha trenat detalls de tots els anteriors :-)

    ResponElimina
  2. Va, va que em fareu posar vermell!!!!
    Us ho torno a dir:
    sou fantàstics i uns cracks!

    Gràcies!

    Ah! i pel detall de la foto!
    Petonets dolços per tothom
    :¬)***

    ResponElimina
  3. Les respostes les tenim al cap, al cor, als braços ?
    Ideals, amor, treball...
    A on dirigim el camí nostre
    a les tres, a una , a cap...
    ........
    Segueix la norma de ser preciós, Barbollaire.
    ....Anton.

    ResponElimina
  4. La remor de núvols... em sembla tan bonic! Em pessigolleja l'ànima!

    ResponElimina
  5. Genial fa del parlar una poesia aquest home!

    ResponElimina
  6. Hi ha alguna cosa més blanca que la neu?
    Oooh! que maco Brbollaire!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons