La remor de núvolsxiuxiueja la fugida
d'un amor molt tendre,
d'un poema ple de sol.
Intueixo que hi ha un canvi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Intuir canvis en el decurs d'un temps, qui sap si presagi de moments dolços, alegres, consensuats amb alegria i joia
ResponElimina.........
per aquí es ralla el perfecionisme...Anton.
Intuir canvis per la remor dels núvols!! Què maco!! :-))
ResponEliminaTu em llegeixes el pensament? narres part del què sento i l'Assumpta l'altre resta, escriviu molt bé :)
ResponEliminaÉs connexió mental jeje :-))
ResponEliminaPotser perquè tots som més iguals del que ens pensem, essent a la vegada ben diferents!
ResponEliminaI s'apropa un canvi segur, potser estacional, potser...
És molt interessant participar en una roda poètica, cadascú aporta una nova imatge i la incorpora, o bé, n'hi ha qui tenen la capacitat d'incorporar-les totes, però això encara té més mèrit!
Avui dsconnectada tot el dia... no us podeu imaginar la iL·lusió que em fa arribar i veure els PI com fan camins, trenets, lligams... o com vulgueu dir-ho, tan preciosos.
ResponEliminaM'emocioneu. Gràcies Cèlia!
Una flor ja és un indici de canvi i tantes paraules fan meravelles!
ResponEliminaQuina primavera més poètica! :)