i...un murmuri de far
i sorra als dits
i vent que xiula tendreses,
i...
tú.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Els fars són tan macos!!
ResponEliminaIndiquen el camí en la foscor!
Ajuden a no perdre's...
O sigui que si venen canvis però hi ha un gran far, segur que seran canvis bons :-)
I...quin millor far que un mateix?
ResponElimina------------Anton.
Ui, Anton... jeje
ResponEliminaÉs genial si un mateix pot ser el seu propi far... però a vegades un es desorienta, es sent perdut i no pot. Llavors va molt bé que algú que t'estima t'encengui un llum :-)
Millor que el vent xiuli tendreses, que fan molta falta! Que bonic!
ResponEliminaXiula tendreses... impressionant...
ResponEliminaMmmmm... em sembla molt bonic. Gràcies per ser aquí, Fanal blau!
ResponEliminaI la sorra com cristalls escolant-se als dits!I de lluny el far...
ResponEliminaM'ha encanat fanal blau!