dijous, 4 de juny de 2009

i... de Fanal Blau

i...
un murmuri de far
i sorra als dits
i vent que xiula tendreses,
i...
tú.

7 comentaris:

  1. Els fars són tan macos!!
    Indiquen el camí en la foscor!
    Ajuden a no perdre's...
    O sigui que si venen canvis però hi ha un gran far, segur que seran canvis bons :-)

    ResponElimina
  2. I...quin millor far que un mateix?
    ------------Anton.

    ResponElimina
  3. Ui, Anton... jeje
    És genial si un mateix pot ser el seu propi far... però a vegades un es desorienta, es sent perdut i no pot. Llavors va molt bé que algú que t'estima t'encengui un llum :-)

    ResponElimina
  4. Millor que el vent xiuli tendreses, que fan molta falta! Que bonic!

    ResponElimina
  5. Xiula tendreses... impressionant...

    ResponElimina
  6. Mmmmm... em sembla molt bonic. Gràcies per ser aquí, Fanal blau!

    ResponElimina
  7. I la sorra com cristalls escolant-se als dits!I de lluny el far...
    M'ha encanat fanal blau!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons