amb tu veuré arribar el capvesprei l’esperança cavalcarà damunt dels núvols
veurem el darrer raig de sol
esmunyedís...
triomfant, la foscor cobrirà els camps
i només em quedarà el far dels teus ulls
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Feia temps que no et llegia Zel, preciosa fotografia, com le que m'encisaven, i la poesia, mare meva... en saps eh? una abraçada ben propera.
ResponEliminaun capvespre, esmunyint-se el sol, amb una poesia tan bonica...és com un regal!
ResponEliminauna abraçada, zel!
Sí, un regal! Zel portes la poesia amagada i de tant en tant et surt amb una potència i una bellesa excepcional. Gràcies preciosa per ser-hi!
ResponEliminaAh! que em quedo amb el far dels teus ulls per a continuar...
ResponEliminael far dels teus ulls... quanta inspiració! M'encanta!
ResponEliminaI m'interioritzaras i em daras vida... La llum del teu far que no enganya. Anton.
ResponElimina