Seguint Carme Rosanas i baba i Drapaire de mots i Anton
Encenc de nou el meu foc
amb la guspira dels mots.
Sota el sol fluid de tardor
l'alimento amb llenya fina,
fulles mortes, teranyines,
i em torna flaire fina de resina
amb brisa fumada i flama i so.
Mel i ambre de tota la vida,
seu remota de totes les crides,
solemne testimoni al temple,
als rostolls, llum de tantes nits...
Foc que no és meu,
que ja és propietat col•lectiva.
Foc de tots, mots i veu
d'una capa sonora que ens embolica...
Viva, malgrat la remor de pluja mansa.